dimecres, de març 05, 2008

El jersei rosa de don José María

A mi no em molesten les persones baixetes. Trobo que ser baixet té molts avantatges. Si caus, per exemple, no caus de tan alt i és més fàcil que et puguin aixecar. Diuen, però no sé si és veritat, que les persones petites solen tenir mala llet.

Tampoc em molesten les persones que es deixin els cabells una mica llargs i se’ls tenyeixin. Són gent que volen tenir un aspecte juvenil i agradable a la vista, el que és d’agrair.

No em molesta la gent que dugui bigoti, encara que el porti descolorit, i encara que el bigoti sigui d’un color molt més clar que els cabells una mica llargs i tenyits. Quan, de jove, estudiava alemany amb el mètode Assimil, em va quedar una expressió molt favorable al bigoti: un petó sense bigoti és com una sopa sense sal.

No em molesta que un senyor de més de cinquanta anys porti un jersei rosa. Fa anys, ho hauria trobat una mica, per dir-ho finament, amanerat. Avui, les costums han canviat, i l’amanerament no és, com abans, considerat un defecte.

Però que un senyor baixet es presenti a parlar en un míting amb els cabells més aviat llargs i tenyits, amb un bigoti descolorit i amb un jersei rosa ja comença a ser una mica massa exagerat. I és el que ha fet don José María. Què voleu que us hi digui, probablement jo estigui antiquat, però m’ha semblat ridícul.

Es clar que ja fa temps que don José María, per a mi, fa el ridícul.