dijous, d’octubre 02, 2008

El finançament municipal

Ja la tenim armada. El Ministre d’Hisenda ha declarat que les dotacions pels municipis no augmentaran més que el 2,2 % l’any 2009. La veritat, segons llegim als diaris, segons una aquesta dotació augmenta, mentre que segons d’altres, disminueix. No ho sabem, però el fet és que els ajuntaments han reaccionat de mala manera, al•legant que amb aquesta dotació prevista pel 2009 estaran “asfixiats”.

Sóc el primer en afirmar que el finançament municipal de l’estat espanyol no és el correcte. Si el comparem amb el d’altres països, el finançament municipal espanyol és més aviat esquifit. Però, en canvi, no estic gens d’acord amb la posició dels ajuntaments, que consisteix en dir que volen que la dotació de l’estat central augmenti. Penso, amb tot el respecte, que aquesta dotació hauria de desaparèixer. Si més no, s’hauria de limitar al finançament d’algunes inversions, però mai hauria de servir per finançar les despeses corrents.

A Malgrat, per exemple, els pressuposts de l’any 2008 presenten uns ingressos de 11,9 milions d’euros per impostos directes i taxes, i uns ingressos de 3,3 milions per contribucions de l’estat central. Aquesta dotació de l’estat representa 180 euros per habitant, i és un 21 % de les despeses corrents (estimades en 15,1 milions). Si agaféssim els comptes de l’any 2007, la contribució de l’estat central va ser de 3,4 milions, és a dir, uns 190 euros per habitant. (En canvi, si prenem el finançament global de l’estat central als municipis, que és de l’ordre dels 18.000 milions d’euros anuals, resulta que representa uns 400 euros per habitant, més del doble del que rebem a Malgrat)

La meva humil opinió és que els ajuntaments haurien de finançar les despeses corrents amb impostos directes i taxes. Que les inversions s’haurien de finançar amb impostos directes, endeutament i dotacions de les diferents institucions (govern central Generalitat, diputació) a cada projecte que sigui considerat d’utilitat. D’aquesta manera, el governant municipal hauria d’augmentar els impostos quan les despeses augmentessin, i el ciutadà estaria molt més conscienciat de la gestió econòmica del seu ajuntament. La democràcia hi sortiria guanyant, i l’eficàcia, també.

Es clar que, amb aquesta manera de finançar els municipis, els impostos que paguem a l’estat central haurien de disminuir de 180 euros per persona, o el que correspongui.