Santa Llúcia, un pas de puça

Avui és Santa Llúcia, el dia que les tardes ja no s’escurcen més, encara que el sol segueixi sortint cada dia un xic més tard pel matí. Tradicionalment, és per Santa Llúcia que comença el període de Nadal.

Abans, tal dia com avui s’inaugurava a Barcelona la Fira de Santa Llúcia, començaven els pessebres i les modistetes feien festa. "Els estudiants que no tenien el cul llogat feien campana i les empaitaven pels voltants de la catedral. Elles, estrenaven abrics gruixuts que les guardaven del fred i potser les protegia d’algun pessic agosarat". L’endemà, sortien fotos als diaris i tot semblava alegria i llibertat, malgrat que eren temps de dictadura.

Alguns anys la festa de Santa Llúcia es celebrava de manera molt lluïda, i les modistetes (llavors n’hi havia moltes), anaven molt mudades, com les que es poden veure a la foto de l’any 1947, quan varen celebrar la seva patrona a l’hotel Guillem.

I els dies, allargant-se i escurçant-se. Ja ho diuen les dites populars:

- Per Santa Llúcia, un pas de puça, per Nadal, un pas de pardal.

- Per Santa Llúcia s’escurça la nit i s’allarga el dia.

- Per Santa Llúcia creix el dia un pas de puça, no creix ni disminueix fins que el Nen Jesús no neix.