
Pels que varen poder veure la parafernàlia muntada per protegir el lloc, amb un munt d’homes armats, que no pensin que es tractava d’un dispositiu com el que acompanyava al dictador cada vegada que visitava Barcelona. No. El dispositiu es va muntar amb el noble objectiu de protegir d’una caiguda a una espècie pròpia de la zona, l’homo malgratensis pujador d’arbres, ja que aquesta espècie té la costum de pujar, encara que ja li hagi passat l’edat de fer-ho, als arbres malalts, sense cap valor botànic i forasters, quan veuen que corren perill.
Proposo que en el jardí tan bonic que diuen que quedarà, un cop l’obra de vertebració s’hagi acabat, s’hi plantin uns arbres ben catalans com són els garrofers. I que cada any, quan surtin les primeres garrofes, el bon poble n’agafi unes quantes i, en ofrena processional, les porti a la Casa Gran, en homenatge a l’Estimada Lideressa i als vuit acòlits que, amb els seus vots, han fet possible que ahir, vigília de Sant Jordi de l’any 2.010, a Malgrat de Mar, comarca del Maresme, fos un dia tan gran.
1 comentari:
Patètic l'espectacle de prepotència governativa desplegat ahir per donar lluïssor a la celebració de l'acte principal en commemoració del Dia de la Terra organitzat per l'ajuntament de Malgrat, però més patètic encara és l'intent de la il·lustríssima servidora de buscar responsabilitats penals en l'actitud de certs membres de la plataforma a l'instigar als seus alumnes a la protesta d'aquests en contra de la tala dels últims arbres naturalitzats que quedaven a Malgrat.
Aquesta gent han embogit de cop i volta producte del dur entrenament realitzat al llarg dels últims anys en la dura disciplina de bogeria intensiva col·lectiva.
Publica un comentari a l'entrada