D’entrada, el senyor Beck ens resumeix en sis punts el que pensa sobre el canvi climàtic:
1. Sí, crec que el globus s'ha escalfat una mica. Aproximadament 0,74 º C (± 0,18 º C) en els darrers 100 anys. Un marge d'error del 26%!
2. Sí, crec que la humanitat és responsable d'una part d'aquest escalfament, però no estic convençut al 100% de quant.
3. Crec que els canvis naturals estan jugant també un paper en aquest escalfament i que l'única constant del clima és el canvi.
4. Crec que encara no entenem del tot el funcionament del clima, i que hem de ser curosos fins que l'entenguem suficientment.
5. No crec que les suposades solucions, com el Protocol de Kioto, siguin una resposta, per moltes raons.
6. Crec que la ciència, els governs i els mitjans de comunicació, haurien de parar de tapar la boca a les opinions dissidents.
Un setè punt, mig en broma:
7. Ja que visc al Nord-est, m'agradaria tenir un escalfament global d'uns 30 graus a l'hivern i un refredament global d'uns 10 graus a l'estiu. Una mica de brisa global tampoc estaria malament. Evidentment, es tracta aquí de graus Farenheit i, coneixent el Nord-est americà a l’hivern, no puc més que dir que té raó.
Diré que estic bastant d’acord amb el que resumeix el senyor Beck del se pensament sobre el canvi climàtic.
Comencem pel punt 4, on diu que no entenem del tot el funcionament del clima. Posa l’exemple d’un article publicat l’any 2007 per David Bromwich sobre l’escalfament de l’Antàrtida. En aquest article, que per cert no va tenir massa eco, es diu que “el millor que podem dir ara mateix és que els models climàtics no encerten quan observem les dades dels últims 50 anys de l'Antàrtida continental... Busquem algun petit signe de l'impacte de l'activitat humana, i és difícil trobar-lo de moment”. Es a dir, el continent antàrtic no s’escalfa com ho hauria de fer segons els models. Si això és així, hem d’arribar a la conclusió que els models no són prou bons. La resposta oficial és que tenim poques observacions del continent antàrtic (que té una superfície gran com els Estats Units i Mèxic, i només dues-centes estacions meteorològiques) i que, per tant, les conclusions del professor Bromwich no tenen cap base.
Però des de l’any 1978 la temperatura de la baixa atmosfera de tot el planeta es mesura per satèl•lit. Malgrat que les mesures per satèl•lit són indirectes i, per tant, menys precises que les convencionals, presenten les mateixes tendències. M’he entretingut a consultar les mesures per satèl•lit de les zones polars nord i sud, i es pot veure a les figures que, en efecte, el continent antàrtic no sembla pas que s’escalfi, contràriament al que passa al pol nord. Encara que és veritat que les temperatures mesurades per satèl•lit del continent antàrtic són molt irregulars, i que la dreta de regressió té un coeficient de correlació molt petit, el que no es pot dir és que l’Antàrtida s’escalfi. De manera que el professor Bromwich sembla tenir raó. Com a conseqüència, podem dir que, en efecte, el més probable és que els models actuals sobre el clima no són prou bons.
No creu el senyor Beck en els estalvis individuals d’emissions de CO2, ja que són perfectament insignificants si tenim en compte l’augment de les emissions xineses. L’augment de les emissions xineses d’aquí a 2020 serà molt important, equivalent a les emissions de 2.000 milions de quatre-quatres que facin, cadascun, 20.000 km per any.
Pel que fa al protocol de Kioto, que pretén limitar les emissions de CO2 dels països industrialitzats, està clar que no es complirà, ni a la Unió Europea dels 15, que va ser la que més el va demanar. I, encara que es complís, el seus efectes sobre el clima serien minúsculs, ja que els països no industrialitzats, com ara Xina o India, no tenen cap obligació en aquests tractat. A més, aquests països no tenen cap interès en gastar milers de milions per reduir les seves emissions, només per lluitar contra un problema que trigarà dècades en produir-se, si es produeix.
La solució proposada en el llibre és molt senzilla: no fer res. Copio: Em posa malalt sentir la pregunta: però el govern no hauria de provar alguna cosa?. No, responc, s’hauria de provar alguna cosa intel•ligent. Quan el govern prova alguna cosa, només fa que crear nous problemes sense resoldre els antics. La única solució és innovar i adaptar-se.
Un exemple clar d’innovació és que el cost de l’energia eòlica ha baixat un 60 % des de 1990, i el de l’energia fotoelèctrica és només un 2 % del que tenia quan es va començar a utilitzar el satèl•lits. Aquestes tecnologies s’adoptaran per tot arreu quan, i només quan, el seu cost sigui competitiu. Es clar que el govern pot ajudar a aquesta innovació amb reducció d’impostos i altres incentius, però no hi ha res com la competitivitat per resoldre aquest problema.
Resumint: pel que fa al canvi climàtic, si no fos que no m’agrada el te, jo seria també del Tea Party.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada