Espanya acull el 42% dels assaigs experimentals a l'aire lliure amb cultius modificats genèticament, segons la informació publicada pel Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea (JRC).
Fins ara, no s'havia fet pública la seva localització, tot i els greus riscos que suposen aquests cultius. Ara podem tenir accés a aquesta informació, en virtut del lliure accés a la informació ambiental, ratificat en el cas dels experiments amb transgènics a l'aire lliure per una recent sentència del Tribunal Europeu de Justícia. Podem veure aquesta localització a la figura: alguns d'aquests assaigs es fan a Catalunya.
Els assaigs amb transgènics a l'aire lliure presenten molts riscos, ja que la seva seguretat no ha estat ni tan sols avaluada. Són organismes modificats genèticament, nous éssers vius, dels que gairebé no es té informació, i que s'estan alliberant el medi ambient:
- Poden contaminar altres cultius propers, ja que no hi ha manera de controlar el vent o les abelles, que dispersen el pol•len a grans distàncies.
- Poden deixar restes a terra. Encara que després d'aquests experiments s'exigeix la destrucció de les plantes obtingudes, no hi ha pràcticament control. Documents de la Comissió Nacional de Bioseguretat mostren que sovint les empreses no es comprometen a destruir-les, ni tampoc informen de com es realitza el trasllat de les mostres.
De la majoria dels transgènics no s'han avaluat els seus possibles efectes per a la salut, tant per ingestió com per possibles efectes directes als veïns. D'alguns, amb danys demostrats sobre la salut, s'ha continuat el seu cultiu experimental en gairebé un centenar de parcel•les a Espanya el 2008 (*), i s'ha seguit experimentant els 2009 i 2010.
Durant els últims anys hi ha hagut diverses alertes alimentàries per transgènics experimentals que han contaminat aliments. Un dels casos més greus és el de l'arròs transgènic LL601 de Bayer. L'empresa va experimentar amb aquest arròs entre els anys 1998 i 2001 als EUA Però el 2006, cinc anys després, aquest arròs transgènic, no autoritzat per a consum humà o animal en cap país, va aparèixer en els supermercats de tot el món. Quan Bayer va haver de justificar l'origen d'aquesta contaminació, va al•legar que només podia ser explicat com "un acte de Déu".
Aquest cas ens mostra el greu risc que suposa l'experimentació amb transgènics a l'aire lliure. Un cop s'allibera un transgènic al medi ambient, és impossible de contenir. I a més les multinacionals no tenen cap interès en fer-ho, ja que per exemple, arran d'aquest incident, Bayer va aconseguir l'aprovació del seu arròs en diversos països. Aquesta multinacional està afrontant ara les demandes per danys i perjudicis dels arrossers nord-americans.
Quins són els interessos ocults que fan que Espanya sigui sent un terreny propici per assaigs potencialment perillosos? No serà que ens prenen per conillets d’Indies? I tutti contenti.
(*) 93 municipis han acollit assaigs a l’aire lliure d’un blat de moro transgènic que danya la fertilitat de les rates
A Espanya s'han cultivat només l’any 2008, 98 camps experimentals amb un blat de moro transgènic els danys sobre la salut han estat recentment demostrats. 93 municipis de tot el país han acollit assaigs a l'aire lliure amb aquest transgènic, el que planteja greus riscos de contaminació. A Espanya aquest blat de moro (conegut com NK603 x MON810) ha estat conreat de manera experimental a l'aire lliure des de 2004 per part de les empreses Monsanto, Pioneer i Limagrain Ibèrica, en més de cent camps experimentals de Catalunya, Extremadura, Madrid, Galícia, Navarra , Castella i Lleó, Castella la Manxa, Aragó i Andalusia. Un total acumulat de gairebé mig milió de metres quadrats cultivats amb aquest transgènic durant els últims anys, amb el risc que planteja de contaminació d'altres camps de blat de moro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada