La nova primera ministra danesa Helle Thorning-Schmidt
El fet de que Dinamarca es faci càrrec de la Presidència de la Unió Europea el proper primer de gener, substituint a Polònia, donarà, sens dubte, un impuls a les polítiques d'energia "verda" a la U.E., que des de Varsòvia no s'han vist com una prioritat, però que de ben segur si ho seran per a Copenhaguen.
El nou govern de centre esquerra danès ja ha indicat que promourà el Full de Ruta Climàtica 2050 que va publicar la Comissió a principis d'aquest any i el Full de Ruta de l'Energia 2050, que s'acaba de publicar el 13 de desembre. També ha dit que promourà l'adopció de la Directiva d'Eficiència Energètica de la UE, i que tractarà de trobar la manera de limitar la quantitat de quotes d'emissions de CO2 en el Sistema de Comerç d'Emissions Europeu (ETS), per ajudar a impulsar el preu del CO2. Per descomptat, amb el danès Connie Hedegaard com a Comissari del Clima, Dinamarca ja té una figura verda amb poder a Brussel•les.
Però hi ha molt més que això. Quan es tracta d'energia verda i de polítiques climàtiques, els danesos també tracten de predicar amb l'exemple. El mes passat, el Govern danès va presentar un pla d'energia, "La nostra Energia del Futur", que posarà a Dinamarca en el que pot anomenar com una carrera radical cap a la descarbonització.
El govern ha declarat que vol eliminar tot l'ús de combustibles fòssils per a l'any 2050. Això és revolucionari, si es té en compte que els combustibles fòssils van subministrar el 79% del consum brut d'energia a Dinamarca l'any passat. I que vol fer-ho sense energia nuclear i sense captura i emmagatzematge de carboni (CCS).
Com? Això és certament una pregunta molt interessant a la qual la resta d'Europa espera veure quina serà la resposta danesa. En aquest sentit, Dinamarca pot ser considerada com un camp de proves fascinant per les polítiques de descarbonització d'àmbit europeu. Molt breument, el pla de Copenhaguen consisteix a ampliar l'ús de l'energia eòlica (passar del 22 % actual de la producció total d'electricitat a ni més ni menys de 50 % el 2020), així com l'ús de la biomassa, i amb una forta inversió en xarxes intel•ligents, en mobilitat elèctrica i en més interconnexions amb països veïns.
Aquest pla planteja algunes preguntes interessants, com ara:
- Pot fer front el sistema elèctric a un percentatge tan elevat d'energia eòlica?
- Quin serà el seu efecte sobre el sistema elèctric europeu, ja que pràcticament tots els països veïns de Dinamarca també estan tractant d'ampliar considerablement la seva capacitat d'energia eòlica?
- Pot ser produïda la biomassa de manera "sostenible" i rendible, tenint en compte les grans quantitats que seran necessàries?
- Amb quina rapidesa s'implementaran les xarxes intel•ligents i els vehicles elèctrics i quins seran els seus efectes en el sistema elèctric?
- Poden crear els danesos les innovacions tecnològiques que la revolució verda necessitarà per ser econòmicament sostenible?
Aquestes són preguntes que els danesos tot just s’estan començant a fer. Per a ells el més important sembla haver estat establir els objectius primer i preocupar-se després. Tampoc semblen estar molt preocupats pels costos de tot això. Almenys, encara no.
En resum, ens espera un semestre de presidència danesa molt interessant des del punt de vista de l'energia.
Per més informació: Danes decline oil, gas, coal and nuclear, publicat a European Energy Review del 12 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada