Catalunya, com Espanya i com Europa té un problema demogràfic important. Cada vegada hi ha més gent gran i menys gent jove. Això tindrà conseqüències sobre les pensions de jubilació, sobre l’economia i sobre la política.
Pel que fa a les pensions, cada vegada hi haurà més vells i menys joves: si es volen mantenir les pensions, s’haurà d'augmentar la contribució dels que estan en edat de treballar, o allargar l’edat de la jubilació, o les dues coses a la vegada.
Pel que toca a l’economia, no hi ha capo dubte que la gent jove o de mitjana edat és més dinàmica, en general, que la gent gran. A més dinamisme, més pot millorar l’economia. Si el dinamisme baixa, l’economia també.
I, respecte de la política, la gent gran vota conservador, i no està per gaires aventures polítiques.
Els gràfics següents donen l’evolució de la distribució per edat de la població de Catalunya.
L’any 1991, Catalunya tenia 6,06 milions d’habitants, i la piràmide d’edat ja estava descompensada, ja que els trams d’edat de 0 a 4, de 5 a 9 i de 10 a 14 anys són menys nombrosos que els immediatament superiors.
L’any 2001, amb 6,34 milions d’habitants, la descompensació augmenta, però els naixements es comencen a recuperar lleugerament, ja que la població del tram d’edat de 0 a 4 anys és lleugerament superior a la de 5 a 9 anys.
L’any 2011, amb 7,43 milions d’habitants, el nombre de naixements continua augmentant, tot i ser notòriament insuficient.
L’Indescat no dóna dades anteriors a l’any 1991, però, com passa a Espanya, podem pensar que l’any 1981, amb 5,96 milions d’habitants, la piràmide d’edats estava molt més compensada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada