Anunciaven pluja, però avui ha sortit un dia
amb un cel completament blau i amb una temperatura molt agradable, que no ha
passat dels 22 graus. A les 11 del matí ja era a la platja. He anat a la Conxa,
a Espasante, una de les més de vint parròquies del municipi d’Ortigueira. La
marea era baixíssima; he comptat uns cent metres entre el punt més alt on el
mar ha arribat la nit passada (la sorra encara estava mullada) i l’aigua. Es
nota que estem en època de marees vives.
La platja de la Conxa d’Espasante té uns mil
metres de llargada, entre el port i les roques de l’altra banda. Caminar per la
sorra finíssima i molla és molt agradable. La superfície del mar, aquest matí,
estava perfectament calma, les onades que arribaven a la sorra eren insignificants.
La marea estava tan baixa que es podia arribar
a una zona rocosa que habitualment és inaccessible. Una mariscadora estava
arreplegant musclos de roca. En portava dues bosses plenes.
Des del final de platja es podien veure els
farallons, unes roques que es troben a la punta del cap Ortegal, i que figuren
a l’escut d’Ortigueira. Que lluny queden els problemes davant un paisatge així.
Després de recórrer tota la platja amunt i
avall, una banyada. L’aigua era fresca sense ser freda. Durant l’estona
d’assecar-me al sol he llegit alguns capítols del llibre El Càtar Imperfecte,
amb el que he tingut una sensació encara més grossa d’aïllament de les misèries
del nostre temps.
Quan me’n he anat, he tingut la curiositat de
comptar quantes persones hi havia a la platja. Una cinquantena rapada. Estem
lluny de les aglomeracions mediterrànies o de les de les ries baixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada