La fi de la crisi a Espanya?

Sembla que l'economia espanyola ha deixat de caure, ja que el Banc d’Espanya ha anunciat un creixement del 0,1 % pel tercer trimestre de l’any, el primer creixement des del primer trimestre del 2011. Però la gran pregunta és si l'economia espanyola quedarà estancada (més o menys estancada) o tornarà a créixer. Per dir-ho en termes més tecnocràtics, si el PIB (Producte Interior Brut) dibuixarà una L o una V. Això no ho sap ningú, però podem intentar analitzar les raons per ser optimista (que el PIB dibuixi una V, és a dir, que després de tocar fons, millori) o per ser pessimista (que el PIB dibuixi una L, és a dir, que l'economia, després de tocar fons, segueixi en el fons, sense millorar).

Raons per a l'optimisme

1 - Hi ha una demanda interna pendent, ja que durant anys les empreses no han renovat els seus mitjans de producció ni els particulars han renovat els seus electrodomèstics, vehicles, etc .

2 - Sembla que Europa posarà ordre al sector bancari, el que pot influir en que hi hagi crèdit disponible per a les empreses.

3 - El sector exportador espanyol ha crescut en els últims mesos, el que ha fet que la balança de pagaments hagi estat positiva per primera vegada en molts anys.

Raons per al pessimisme

1 - Per ara no hi ha crèdit: si Europa, com tantes vegades, s'estanca en discussions, podria ser que seguís sense haver-ne. I sense crèdit no hi ha creixement .

2 - La morositat segueix creixent, el que posa en dubte la solvència d'alguna entitat bancària de les que en aquest moment semblen sanejades.

3 - Les retallades disminueixen l'activitat econòmica i, per altra banda, no impedeixen que el deute públic segueixi augmentant.

4 - Si els Estats Units redueixen la seva política d'injectar diners a l'economia, els interessos de tot el món augmentaran, i serà cada vegada més complicat, tant per l'Estat com per a les empreses, entitats financeres i llars, pagar els interessos i anar tornant el que deuen.

5 - Sembla que els països en vies de desenvolupament estan creixent menys del previst. Si això es confirma, el comportament de les exportacions espanyoles es ressentirà. D'altra banda, la formació dels espanyols és molt deficient, pel que difícilment Espanya podrà exportar productes amb molt valor afegit.

Conclusió

Poc a poc, és probable que els ciutadans de a peu començaran a notar que les coses milloren una mica, que les petites empreses veuran augments en les vendes, que els autònoms rebran més encàrrecs, que alguns treballadors en atur rebran ofertes d'ocupació. I a mesura que es materialitzi la demanda interna pendent, és probable que hi hagi més compres, més activitat i més ciutadans que notin la millora.

Però no oblidem que aquesta millora pot ser un fenomen passatger. Una calma abans de la segona part de la tempesta. El 2010 també semblava que la cosa tornava a la normalitat, tal com es veu al gràfic, i la recaiguda de 2011 va ser pitjor que la primera crisi del 2008. L'economia espanyola és molt fràgil i qualsevol contratemps (hem comentat cinc possibles contratemps que poden afectar l'economia espanyola, però en podríem trobar uns quants més) pot ocasionar una nova recaiguda.

De manera que l'únic que podem afirmar és que l’economia espanyola, de moment, ha deixat d'anar cap enrere. Tots el altres pronòstics són pures especulacions.