Un 25 - 30% de les emissions de CO2
a l' atmosfera va als oceans. És a dir, de les més de 30.000 milions de tones
de CO2 emeses anualment a l'atmosfera, de l'ordre d'uns 10.000
milions es dissolen als oceans.
El CO2 dissolt en l'aigua reacciona
amb aquesta, donant lloc a un ió H+ i a un ió bicarbonat HCO3-
, segons la reacció
CO2
+ H2O = H+ + HCO3-
A l'aigua del mar, els ió H+
formats en la reacció anterior reaccionen amb els ions carbonat CO3=
existents en l'aigua (provinents de la meteorització de les roques), donant
lloc a un altre ió bicarbonat
H+
+ CO3 == HCO3-
La reacció global és , doncs
CO2
+ CO3= + H2O = 2 HCO3-
Aquesta reacció no és completa, ja que
l'equilibri entre el CO2 dissolt els ions carbonat i bicarbonat se
situa , en les condicions de l'Atlàntic Nord , aproximadament en un 90% de
bicarbonat , un 9% de carbonat i un 1 % de CO2 dissolt . En no ser
completes , es produeix un augment dels ions H+ en l'aigua del mar,
el que es coneix com acidificació dels oceans . La concentració total dels tres
és de l'ordre de 2 × 10-3 mol / kg .
El pH mesura l'acidesa de l' aigua . Des de
l'inici de la revolució industrial s'estima que el pH de l' oceà ha disminuït
en 0,11, des d'un pH inicial de 8,18. Pot semblar poc, però, al ser el pH una
funció logarítmica, l'increment d’ions H+ a l'aigua dels oceans ha
crescut un 29 %. Es calcula que, si es continua emetent CO2 a l' atmosfera al
ritme actual, l'any 2100 el pH s'haurà reduït de 0,3 a 0,4, que equival a un
augment del 100 al 150 % de la concentració d'ions H+.
Com que una bona part dels organismes marins
necessiten calcificar-se per existir, i que un augment del pH a causa de la
dissolució de CO2 a l'aigua dels oceans condueix a una disminució de
la concentració d'ions carbonat, pot arribar un moment en què no hi hagi prou
ions carbonat per a la calcificació dels organismes. Això es produeix quan la
concentració d'ions carbonat no estigui sobresaturada .
A algunes zones de les aigües àrtiques i
antàrtiques, on es dissol una major quantitat de CO2 a l'aigua, a
l'estar aquesta més freda, ja s'ha arribat a un nivell de concentració de ions
carbonat inferior a la saturació, i ja s'estan començant a trobar petites
criatures amb indicis de dissolució de les seves closques càlciques.
Però la calcificació no és l'únic procés que
es pot veure alterat per l'acidificació dels oceans, ja que l'augment de la
concentració de CO2 dissolt té el potencial d'alterar la fisiologia
bàsica de molts organismes marins. Tots els organismes produeixen CO2
en respirar. I han de desempallegar-se d'aquest CO2 per prevenir la
seva pròpia acidificació. Nosaltres tenim uns mecanismes molt bons per
alliberar-nos d'aquest CO2, però no tots els animals respiren de la
mateixa manera que nosaltres, i molts d'ells tenen sistemes per
desempallegar-se del CO2 pitjors que el nostre.
Els crancs, per exemple, es mouen molt i
produeixen, per tant, molt CO2 . Se’n lliuren mitjançant la
generació de bicarbonat a les seves cèl·lules. Altres animals més sedentaris,
com les pegellides o lapes, no tenen sistemes tan sofisticats com els crancs
per eliminar el CO2 que produeixen, ja que per la seva baixa
activitat en produeixen poc. Aquest tipus d'organismes és molt més propici a
tenir acidosi amb una acidificació dels oceans.
La reproducció dels petits animals marins és
especialment sensible a l'acidificació dels oceans, ja que molts ous són
fertilitzats per l'esperma a l'aigua. Al ser, tant ous com esperma, de
grandària molt reduïda, són molt sensibles a les condicions químiques de l'aigua.
Una altra fase del desenvolupament dels
invertebrats sensible a l'acidificació és la seva fase larval, on desenvolupen
petits esquelets de carbonat de calci que els permeten nedar correctament i,
per tant, poder menjar. Amb les condicions de pH que s'esperen per finals de
segle, és molt probable que hi haurà menys larves que podran desenvolupar
aquest miniesquelet, pel que, al no poder alimentar-se, no arribaran a
convertir-se en animals adults.
I, recordem, aquest animals petits són la base
de la cadena alimentària dels oceans, que ens pot afectar molt negativament si
disminueix la pesca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada