El primer acte de la comèdia (o del drama,
deixem-ho en tragicomèdia) s’ha acabat: Escòcia ha votat no a la independència.
I ara què? Es votarà o no es votarà a Catalunya? Penso que això és perfectament
indiferent. El més probable és que no es voti, però encara que, per un casual,
es votés, no passaria res, almenys de manera immediata.
Tant si es vota com si no es vota, aquí com a
Escòcia s’ha posat en marxa un canvi important. Veurem com es maneguen els
escocesos. Tant ells com els anglesos tenen molt més “savoir faire” polític que
el que puguem tenir aquí, i és molt probable que facin alguna cosa intel·ligent
que pugui satisfer als uns i als altres.
Per aquestes terres, al contrari, no sabem
conjugar el verb negociar. No el sap negociar el PP, que considera un deshonor
(aquí hi trobem la vella Castella) cedir res de res. No sap negociar ERC, que
fora de la independència no vol cap altre cosa. I no sé si CiU té alguna
habilitat amagada per poder arribar al sol punt al que és possible arribar,
allò que deia en Pasqual Maragall d’un federalisme asimètric (notem que en José
Bono ha acusat descaradament a en Maragall en un article publicat fa uns dies
al País, ara que sap que no es pot defensar), federalisme asimètric que no es
pot aconseguir d’un sol cop, sinó pas a pas.
La tercera via és, ara mateix, la única
sortida possible. Una tercera via que s’ha de negociar amb intel·ligència,
aplicant, ja ho he dit una altre vagada, la teoria dels jocs, és a dir, s'ha de
negociar sobre elements racionalitzables (i, per tant, quantificables), i no
sobre sentiments. El problema és que, per negociar d'aquesta manera fan falta
polítics que siguin estadistes, que tinguin les idees clares i que entenguin
que tots han de cedir. Ara mateix, de polítics d'aquesta mida no en veig ni
d'una banda ni de l'altre (entre nosaltres, no veig possible a Espanya una foto
com aquesta).
Ah, i parlant dels propers actes d’aquesta comèdia, tant l’aprovació de
la llei de consultes, com la convocació de la consulta, com les decisions que
prengui el Tribunal Constitucional no són més que un entreacte. El segon acte el
veurem cap al 9 de novembre. Serà curiós saber si es manté la consulta o no i,
si es manté, què farà el govern central per impedir-la. Però com sempre, l’acte
important serà el tercer, el que vindrà després del 9 de novembre. És un acte
que durarà molta estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada