I ara què?

Ja fa més d'un mes de la votació del 9 de novembre, i potser és el moment de preguntar-nos i ara què? Però abans analitzem què va passar fa una mica més d'un mes. Primer i molt important, no es va fer el ridícul, ja que va votar bastanta gent. Segon i no menys important, falten més de 300.000 vots per tenir una majoria independentista a Catalunya. I probablement en faltaria algun més si la votació hagués sigut decisòria, ja que alguns van votar Si-Si amb molta alegria, ja que sabien que la votació no decidia res.

I ara què? Segons el president Mas s'haurien de fer eleccions plebiscitàries amb una llista única formada per personalitats que no fossin majoritàriament polítics per, si aquesta llista obté majoria, preparar una declaració unilateral d'independència. Segons el senyor Junqueras, aquesta llista no ha de ser única, sinó que n'hi ha d'haver tres.

I un es pregunta si aquests dos senyors no somiaran truites. Falten més de 300.000 vots, les enquestes no donen majoria suficient ni a una llista única ni a tres llistes separades, i, en comptes de presentar a la ciutadania un llibre blanc sobre com volen que sigui una Catalunya independent, i així tractar de guanyar més ciutadans a la causa de la independència, volen que els catalans votin el més ràpidament possible, quan hi ha moltes possibilitats que una majoria sigui contrària a la independència.

Serà que ja em faig gran, però no entenc res.

I, mentres tant, els pressupostos del 2015 sense aprovar. Els d'Unió diuen que si no s'aproven es podrien prorrogar els existents, com ja es va fer una vegada. Lamento dir que no hi estic d'acord. Quan un govern no aconsegueix aprovar els pressupostos, el que ha de fer és plegar i deixar pas a una altre partit que pugui obtenir una majoria i, si no n'hi ha cap, anar a unes noves eleccions. Però no plebiscitàries, sinó normals.

Sento tenir-ho de dir, però això de voler fer unes eleccions per perdre-les ja ho va fer el president Mas una vegada. És ben bé que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Dediqui's, senyor president, a aconseguir aprovar els pressupostos, presenti'ns amb pels i senyals la Catalunya que vostè ens proposa, i així potser augmentarà el número de votants per la seva causa, i, quan vegi que la seva proposta té possibilitats serioses de guanyar, convoqui aquestes eleccions que tant li agraden. Mentrestant, no somii truites.