dimarts, de juny 28, 2016

Brexit

Arran del referèndum anglès sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, hem sentit moltes barbaritats, gairebé totes de persones a les que podríem qualificar de demòcrates “de pa sucat amb oli”. Que si el primer ministre anglès és un irresponsable, que si els referèndums són instruments de dictadures, que si la decisió de sortir de la UE és massa complicada per consultar-la al poble, que han de ser els “experts” els que han de decidir una qüestió tan enrevessada, etc.

Penso que, al contrari, un govern ha de consultar els ciutadans en les qüestions transcendentals, i que les urnes no són el problema, són la solució. I, encara que no m’agrada que els anglesos hagin decidit sortir de la UE, respecto profundament la seva decisió, entre altres coses, perquè ells tenen una informació molt millor que la meva sobre el que els afecta.

Alguns d’aquests “experts” opinen que la Gran Bretanya patirà, econòmicament parlant, una pèrdua important de riquesa. Però no he vist que ningú argumentés de manera sòlida aquesta pretesa pèrdua. En realitat, les conseqüències per als britànics, positives o negatives, de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, dependran més de les seves pròpies decisions de política econòmica que no de la sortida en si mateixa o de la resposta que pugui donar la Unió.


Comencem per mirar el comerç entre el Regne Unit i la Unió Europea. Veiem que el total és deficitari pel Regne Unit, i que aquest dèficit creix a un 10,7 % anual, arribant a més de 85.000 milions de lliures l’any passat. Qui sofrirà més amb el Brexit? Probablement la Unió, i, sobretot, Alemanya, que té un superàvit de 30.000 milions de lliures amb el Regne Unit. Algú creu que, amb aquestes xifres, la Unió pot ser massa dura durant les negociacions de sortida del Regne Unit?

Per altra banda, les exportacions de la Gran Bretanya als països que no pertanyen a la Unió han passat de representar el 46 % del total l’any 2008, a ser el 56 % l’any passat. És a dir, que el Regne Unit depèn cada vegada menys dels altres països de la Unió.

Amb totes les precaucions del món, podríem pensar que  l'escenari més probable pels propers 10 a 15 anys és:

1) El Regne Unit establirà acords comercials de lliure comerç amb els Estats Units, Canadà, Austràlia, Índia i altres països.

2) El Regne Unit establirà un acord comercial amb la Unió Europea que redueixi els efectes negatius per ells del nivell d'intercanvis comercials actuals.

3) El Regne Unit anirà canviant el destí de les seves exportacions molt més cap a tercers països (aproximadament un 70%, a comparar amb el nivell actual d'un 56%).

4) Donats els problemes estructurals de l'Eurozona (demografia, nul creixement de la productivitat, Euro), aquest canvi de les exportacions britàniques podria positiu en el llarg termini.

De manera que no és gens segur que els britànics s’hagin equivocat al votar la sortida de la Unió. Podria se que les conseqüències d’aquesta sortida fossin més desfavorables pels que ens quedem dintre que per ells.