Les despeses sanitàries es poden calcular de dues maneres: tenint en compte o no les atencions sanitàries de llarga durada. Als gràfics hi trobem les despeses sanitàries tenint en compte les atencions de llarga durada.
Hi podem veure que les despeses totals de l’any 2014 han sigut de 95,7 milers de milions d’euros, de les que 66,8 corresponen a la sanitat pública i 28,9 a la sanitat privada.
Des de l’any 2011, el darrer any del govern socialista, les despeses sanitàries públiques han disminuït en 6,4 milers de milions, mentre que les despeses sanitàries privades han augmentat en 3,0 milers de milions. Estem assistint, doncs, als resultats de la veritable política sanitària de la dreta espanyola: les retallades a la sanitat pública, no perquè no hi hagi diners per finançar-la, sinó perquè es vol afavorir el sistema privat de sanitat, controlat pel poder financer del país.
Per aconseguir aquest objectiu, el govern del PP ha anat deteriorant progressivament l’atenció primària, sobretot a les zones rurals, ha anat augmentant les llistes d’espera, tant hospitalàries com per diagnòstics, fins a un límit insuportable, i s’ha hagut de reduir el personal sanitari durant els períodes de vacances, ja que no hi ha pressupost per substitucions. Tot això ha fet que la gent que s’ho pugui pagar es decanti cada vegada més cap a les assegurances sanitàries privades.
No trigarem pas gaire, amb aquest tipus de política, a veure com disminueix l’esperança de vida dels sectors que tenen menys recursos.
Tant el PP com Ciutadans estan d’acord amb aquesta política sanitària. I, com que previsiblement són els qui ens governaran els propers anys, haurem de procurar no posar-nos malalts, sobretot a l’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada