Una predicció per a l'any 2100 si seguim augmentant l'emissió de gasos d'efecte hivernacle

L'augment de les concentracions atmosfèriques de CO₂ causa un desequilibri en el balanç de calor de la Terra: es reté més calor del que s'expulsa, el que al seu torn genera un escalfament global de la superfície. La sensibilitat climàtica és un terme utilitzat per descriure la quantitat d'escalfament que s'espera que resulti després d'un augment en la concentració de CO₂. Aquest nombre es calcula tradicionalment utilitzant models informàtics complexos del sistema climàtic, però malgrat dècades de treball, el nombre segueix sent objecte d'incertesa.

Els valors estimats actualment de la sensibilitat climàtica a un augment del 100% del CO₂ atmosfèric varien entre 1 i 6 ᵒC. Si tenim en compte que, al ritme actual, cap a l’any 2100 s’haurà passat d’una concentració de CO2 de 400 parts per milió (ppm) a 900, comprendrem la importància d’un estimació acurada de la sensibilitat climàtica: si és de 1 ºC, cap problema, si és de 6 ºC, els nostres néts no podran viure.

Un nou estudi, "Non-linear climate sensitivity and its Implicationsfor future greenhouse warming", adopta un enfocament diferent en el càlcul de la sensibilitat climàtica, utilitzant dades de la història de la Terra. Els investigadors reconstrueixen les temperatures passades i nivells de CO₂ per determinar com el sistema climàtic ha respost a canvis previs en el seu balanç energètic.

El primer pas va ser reconstruir la història de les temperatures mitjanes globals durant els últims 784.000 anys, que cobreixen els últims vuit cicles glacials.

El segon pas va consistir en calcular el balanç energètic de la Terra per a aquest període de temps, utilitzant estimacions de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle extretes de bombolles d'aire en nuclis de gel i incorporant factors astronòmics coneguts com Cicles Milankovitch que afecten el balanç de calor planetari.

Els resultats que han trobat impliquen que la sensibilitat de la Terra a les variacions del CO₂ atmosfèric augmenta a mesura que el clima s'escalfa. Es a dir, que l’augment de CO₂ té més influència sobre l’escalfament global que la que té una disminució del CO₂ sobre el refredament global. Aquest resultat és sorprenent, però sembla que sigui el que passa realment.

En l'actualitat, el nostre planeta està en una fase càlida, un període interglacial, i cal tenir en compte aquesta creixent sensibilitat climàtica associada per a establir projeccions futures d'escalfament induïdes per les activitats humanes.

Utilitzant aquestes estimacions basades en la sensibilitat paleoclimàtica de la Terra, els autors han calculat l'escalfament durant els propers 85 anys, en un escenari d'emissió de gasos d'efecte hivernacle RCP8.5, representatiu d'unes emissions creixents de gasos d'efecte hivernacle, amb una concentració de CO₂ a finals de segle de 900 ppm, i han trobat que, per a l'any 2100, les temperatures globals augmentaran 5.9 ºC per sobre dels valors preindustrials. Aquesta magnitud de l'escalfament es troba en el rang superior d'estimacions presentat pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

Es tracta de la temperatura més alta assolida en el planeta en els últims 784.000 anys. I, com hem dit abans, una temperatura amb la que els nostres néts ho tindran molt difícil. Amb les perspectives actuals serà difícil que es trobi la manera de no arribar a que, a finals de segle, hi hagi menys de 900 ppm de CO₂ atmosfèric, per molt acord de París que hi hagi hagut.