Al moment més alt
del seu poder, el President Mao va llançar una guerra contra el pardals. En una
missió per accelerar la productivitat de la Xina, el líder comunista va decidir
que les aus estaven menjant massa gra de les collites. Un dia d'hivern del
1958, va mobilitzar la població de la Xina per matar-los. La campanya va ser
coordinada sense pietat, com si els pardals fossin l’enemic més important del
país. Es van donar instruccions, es van repartir armes, i els mitjans de
comunicació van recalcar la importància de la victòria. A la matinada del dia
especificat, joves i vells, a la ciutat i al camp, es van reunir per llançar un
atac simultani. Tothom tenia un paper, des dels vells que estaven sota arbres
onejant banderes i colpejant olles i paelles per espantar els ocells, als
escolars equipats amb fusells i entrenats a disparar als pardals que sortissin
volant, i als adolescents que pujaven als arbres per arrancar nius, trencar els
ous i matar les cries.
Incitats a
l'acció pels buròcrates locals del partit, esperonats pels himnes nacionals que
sonaven a Ràdio Pequín, es van llançar a la tasca. Contra un atac d’aquesta
magnitud, els pardals no tenien cap possibilitat. Segons un diari, al final del
primer dia de l’operació, només a Xangai s’estimava que havien mort 194,432
pardals. En tota la Xina, la població de pardals va ser delmada. Milions d'aus
jeien mortes.
Massa tard, el
règim es va adonar que els pardals no eren plagues que mengessin les collites,
sinó que eren un element vital per a la cadena alimentària. Quan van
desaparèixer, les cuques que servien d’aliment als pardals van prosperar. La
població de llagostes va quedar fora de control. Els insectes van devorar les
collites i la gent es moria de fam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada