Qui ha guanyat les eleccions?

Tots ho tenim clar, encara que ningú ho tingui clar: els independentistes han guanyat en escons, però els no independentistes han guanyat en vots. 

Però hi ha una altre lectura: les eleccions les han guanyat els partits de dretes, i les han perdut els partits d’esquerres. En efecte, entre Ciutadans, Convergència i el PP (tots tres partits de dretes) han tret 2,23 milions de vots i 74 escons, mentre que entre ERC, PSC, Comuns i CUP només han tret 2,05 milions de vots i 61 escons (i això si comptem el PSC com a partit d’esquerres)

Què en traiem d’aquestes eleccions? Podem pensar que Catalunya està escorada cap a la dreta? Probablement no. Molta gent que abans votava socialista ara ha votat Ciutadans, ens diuen els analistes polítics. I ho ha fet en clau independentisme - espanyolisme. Ciutadans ha obtingut bons resultats on abans es votava socialisme, tot i que Ciutadans és un partit clarament lliberal, potser, en alguns aspectes, més a la dreta que els populars. Les polítiques de dretes que proposa Ciutadans és molt probable que, si s’apliquessin, anirien en el sentit de disminuir encara més la renda del treball del que ho estan fent les polítiques populars, o les que Convergència va dur a terme durant el seu mandat.

Perquè no hem d’oblidar que Convergència, durant el mandat de l’Artur Mas, va aplicar amb entusiasme les polítiques d’austeritat preconitzades per les dretes europees com a mitjà per sortir de la crisi. Amb l’agreujant que aquestes polítiques van ser les que, en comptes d’ajudar-nos a sortir de la crisi, ens hi van enfonsar cada cop més, augmentant les desigualtats socials. 

Ara s’intentarà formar un govern. No es farà en clau dreta - esquerra, sinó en clau independentisme - espanyolisme. El resultat serà un govern sense idees clares d’on vol portar l’estat del benestar a Catalunya: un govern Convergència - Esquerra serà, com ha sigut fins ara, com voler barrejar aigua i oli, una missió impossible, que, per pura incapacitat, no avançarà per millorar la vida del ciutadà.

Amb, potser, una mica d’esperança: potser l’exili d’alguns i la presó d’altres els ha fet reflexionar, i, si arriben a governar, pensaran una mica més en el ciutadà que en Itaca (sobretot que han demostrat que no saben on rau això d’Itaca), i seran capaços d’articular polítiques clares, econòmicament i socialment, aplicables a la rutina del dia a dia. És clar que, amb un president que no sap la tassa d’atur dels joves, ho veig complicat: sembla tenir el cap lluny d’aquestes nicieses. 

De manera que han guanyat les dretes, però probablement governarà uns barreja de dretes i esquerres que no sabem quin tipus de política faran, ja que, fins ara, han demostrat que les coses de menjar no els interessen pas massa.