Un dels problemes de la governança, tant d’un país com d’una empresa, són
les decisions de grup. Sovint aquestes decisions són errònies. I, també sovint,
ho són per una manca de rigor en la manera com es gestionen els grups que han
de prendre les decisions. Comprendre això és fonamental per obtenir decisions
correctes.
Un exemple notable d'aquesta comprensió ens la proporciona el contrast
entre les deliberacions del President Kennedy i els seus assessors en dues crisis
consecutives entre Cuba i els EUA.
A la crisi del 1961 les pràctiques de presa de decisions de grup van ser molt
deficients, i van portar a la seva decisió desastrosa de llançar la invasió de
badia de Cochinos, que va fallar estrepitosament, i que va conduir a la crisi
dels míssils cubans, crisi que era molt més perillosa. Les deliberacions del
president Kennedy i els seus assessors sobre la badia de Cochinos són un exemple
de nombroses característiques que solen dur a males decisions, tals com una
sensació prematura d'aparent unanimitat, la supressió dels dubtes personals i
d'expressió del contrari, i de com el líder del grup (Kennedy) orientava la
discussió de tal manera que es minimitzava el desacord.
Més tard, a les deliberacions de la crisi dels míssils cubans, també amb
participació de Kennedy i molts de les mateixos assessors, es va evitar els
defectes de la presa de decisions sobre la badia de Cochinos, i en canvi es va
procedir a mètodes associats amb decisions productives, tals com Kennedy
demanant als participants a pensar amb escepticisme, permetent que hi hagués
llibertat d’idees a la discussió, fent subgrups que es reunissin per separat i,
de tant en tant, que el propi Kennedy abandonés la reunió per evitar que la
seva presència influenciés massa en la discussió.
Què és el que va fer que la presa de decisions en les dues crisis cubans es
desenvolupés de manera tan diferent? Una gran part de la raó d’aquest plantejament
diferent és que Kennedy va reflexionar molt després del fiasco de badia de
Cochinos de 1961, i va encarregat els seus assessors de rumiar sobre què era el
que havia sortit malament durant la seva presa de decisions. Basant-se en
aquestes reflexions, és així com el president Kennedy va canviar la forma d’operar
durant els debats sobre la crisi dels míssils del 1962.
El president Kennedy va ser prou savi per aprendre dels seus errors sobre
la presa de decisions d’un grup. Em pregunto si el president Puigdemont serà
igual de savi, i si aprendrà alguna cosa del fiasco de la presa de decisions
que van conduir a la situació actual. Pel que llegeixo als diaris, em sembla
que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada