Irresponsables al Palau de la Generalitat

L’independentisme no té sort. Els presidents de la Generalitat que s’han declarat favorables a la independència de Catalunya han estat poc encertats. El primer, el senyor Mas, va convocar eleccions anticipades per augmentar la seva majoria i la va disminuir. També havia sigut el campió de les retallades.

El segon, el senyor Puigdemont, no va saber aprofitar l’enorme capital polític que tenia després del que va passar el primer d’octubre de l’any passat, va canviar la decisió que havia pres un vespre per fer el contrari l’endemà, fent cas a quatre exaltats que li deien botifler i a alguns tuitàires com el senyor Rufian, i es va trobar amb l’aplicació del 155, amb polítics a la presó i ell mateix a l’exili. El pitjor del cas és que l’estat ha perdut la por d’aplicar l’article 155, que tant de mal ha fet, en tots els aspectes, a Catalunya.

I ara, el senyor Torra sembla que no ha après res. D’una banda impulsa els CDR a actuar (a collar el govern, diu), i d’altra envia els mossos a carregar contra els que volien envair el Parlament. Ahir va donar un ultimàtum al govern central. O bé aquest senyor és ximple, o bé vol que es torni a aplicar l’article 155. I dic això perquè em sembla que alguns dels que es diuen independentistes es senten molt confortables amb l’aplicació d’aquest ditxós article.

Més que governar el dia a dia, els que no estan a l’alçada del càrrec que tenen prefereixen dedicar-se a obviar els problemes que han de resoldre i cultivar utopies. I la independència exprés de Catalunya n’és una, i grossa. No s’atreveixen a dir la veritat a la gent, no volen veure que només dient la veritat serveixen la causa que diuen defensar. La veritat és alliberadora.

Deia al principi que l’independentisme no té sort. Potser seria més encertat dir que l’independentisme, tal com s’ha plantejat, és la causa de que els presidents de la Generalitat que han sigut independentistes hagin estat tan mediocres. No tenen visió a llarg termini. Volen imposar la independència amb la meitat de la població en contra, en comptes d’anar treballant per augmentar els partidaris d’una Catalunya independent. Amb les idees i les accions del Partit Popular i de Ciutadans tindrien molt senzill, si governessin correctament, d’augmentar  els partidaris de la independència fins a un percentatge que la fes veure com la única sortida. Però no: al no governar (i al no governar bé, preocupant-se de resoldre els greus problemes plantejats a Catalunya ara mateix) serà molt complicat convèncer més gent que amb la independència els aniria millor.

I ara, com a tot moviment d’aquest tipus, l’independentisme es divideix. Comencen a sortir gent més violenta. El mateix president els anima. Així, amb irresponsables a la direcció, ens estavellarem.