Miserables

Veiem cada dia morir a centenars de persones davant les portes d'Europa. Quan algunes d'aquestes persones són salvades de morir ofegades per organitzacions no governamentals, ningú vol que recalin al seu país. Ningú vol compartir el benestar major o menor del qual gaudim als nostres països, amb aquestes persones l'únic pecat de les quals és haver nascut a l'Àfrica subsahariana, una de les zones més pobres del planeta.

Els governs reaccionen tard i malament a aquesta tragèdia, tractant com a problemes puntuals, com a casos aïllats, aquesta pressió migratòria que no cessa. I no solament no cessa, sinó que anirà augmentant cada vegada més. I bona part de la població aplaudeix als polítics que tanquen les seves fronteres a aquests emigrants, no vagi a ser que hàgim de repartir amb ells el que ens queda de l'estat del benestar.

La població actual de l'Àfrica subsahariana, segons dades del Banc Mundial, és de 1.078 milions d'habitants, que equival a un 14% de la població mundial, que és de 7.600 milions. La població de l'Àfrica subsahariana era de 227 milions l'any 1960, un 7,5% dels 3.000 milions d'habitants de llavors.

Les previsions de Nacions Unides són que l'any 2030 la població de l'Àfrica subsahariana serà de 1.400 milions de persones (16% del total), l'any 2040 serà de 1.700 milions (18% del total) i l'any 2050 arribarà als 2.200 milions (22% del total), el doble de la població actual.

La tendència, segons Nacions Unides, és que, dels 20 països més poblats en 2100, la meitat seran africans. L'explicació d'aquesta explosió demogràfica és el resultat, d'una banda, del descens de la mortalitat, però per l'altre, i a diferència d'altres parts del món, de l'alta taxa de fertilitat a Àfrica. Als països subsaharians, està en 4,8, mentre que en el planeta és de 2,5 fills per dona.

Si aquest augment demogràfic no ve acompanyat de creació d'ocupació, generarà cada vegada més descontent en la població, que pot derivar en conflictes socials (i fins i tot bèl·lics) que generen incertesa i, com a conseqüència, desincentiven l'atracció d'inversió estrangera. És a dir, el peix que es mossega la cua.

Resultat: la pressió migratòria cap a Europa no farà més que augmentar. Cada vegada hi haurà més persones que fugiran, pagant el que sigui a màfies per a escapar amb les seves famílies d'inferns que moltes vegades hem creat nosaltres.

Hi ha solució? Ens diem, i és veritat, que cal actuar en origen, que cal aconseguir millorar les condicions de vida d'aquesta gent perquè no vulguin fugir del seu país. En la majoria dels casos la manera més eficaç d'aconseguir aquesta millora seria que, senzillament, els deixéssim tranquils i no intentéssim apropiar-nos dels seus recursos, ja sigui per mitjà de governs titella que ens venen barat, ja sigui per mitjans més directes si no s'avenen a vendre’ns barat (pensem en el cas de les forces franceses i espanyoles desplegades en Mali per a protegir l'explotació d'urani i altres minerals a un preu raonable per als nostres interessos). La base del nostre benestar consisteix a vendre car el que produïm i a comprar-los barat les seves matèries primeres, el que es diu comerç asimètric.

Siguem sincers, el problema no té solució, ja que no volem que aquestes persones vinguin als nostres països, però, d'altra banda, tampoc volem que els seus països progressin, ja que si nosaltres vivim raonablement bé és, en bona part, pel fet que el nostre benestar té com a base que ells es mantinguin en la misèria.

El diccionari defineix diverses accepcions per a la paraula miserable: una d'elles és la d'extrema pobresa, la que es correspon als que intenten escapar de l'infern de l'Àfrica subsahariana. Una altra és la del que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, per la seva vilesa. Aquesta és la que es correspon amb nosaltres, els que vivim en països raonablement pròspers.