Les conclusions a les que arriba sobre els defectes de la canalització del riu Segura es poden traslladar a la canalització da la riera de Palafolls al seu pas per Malgrat.
“La canalització del riu Segura duta a terme després de l’anterior inundació el 1987, no serveix per a res”. En efecte, l’escalfament del mar del litoral mediterrani d’1,5ºC des del 1980 fa que les gotes fredes siguin més freqüents i més intenses que abans.
“El que ha passat ha tornat a demostrar que els períodes de retorn (probabilitat que tingui lloc un esdeveniment en un període determinat) no serveixen al litoral mediterrani per calcular el volum capaç d’acollir les canalitzacions. Repeteixo, no serveixen. Cal recórrer a altres criteris: històrics, geomorfològics i biogeogràfics. Aquí, qualsevol canalització eficaç ha d’estar calibrada per rebre 800 litres per metre quadrat en 24 hores; si no, no serveix i causarà problemes reiteradament.”. La riera de Malgrat té una capacitat de desguàs corresponent a una pluja de 100 litres per metre quadrat en 24 hores, amb un sòl ja saturat per pluges anteriors. Estem molt lluny dels 800 l/m2 que proposa l’entrevistat.
“Hem de complementar la canalització amb altres mesures de reducció de la làmina d’aigua als terrenys veïns. No tot és traçar un canal, com es va fer. Cal repensar l’espai limítrof.” Ben al revés del que s’ha fet a Malgrat, on s’ha construït molt de l’espai limítrof de la riera canalitzada.
“A Alacant les pluges que van provocar la inundació d’octubre del 1982 es van calcular per a un període de retorn de 500 anys. El 1997 es va ultrapassar aquesta quantitat i la ciutat es va tornar a inundar. La canalització del Segura es va projectar per afrontar inundacions com la del 1987 i es deia que tenia lloc cada 100 anys. Tot i això, en 32 anys s’han ensorrat aquests càlculs.” A la riera de Malgrat el període de retorn calculat és de 100 anys. Amb el canvi climàtic, aquest període podria ser molt més curt.
En resum, les inundacions de la comarca del Baix Segura ens haurien de fer reflexionar sobre la idoneïtat de la canalització i cobertura de la riera, així com del que s’ha deixat fer a l’espai limítrof. Les condicions a les que ens està portant l’escalfament de l’aigua del mar a casa nostra fa que les previsions fetes fa uns anys hagin quedat antiquades i siguin netament insuficients per les condicions climàtiques actuals. Però el mal ja està fet. Només ens queda esperar que tinguem sort i que no ens toqui una gota freda massa grossa i, sobretot, mantenir sempre net l’espai canalitzat i soterrat, així com la llera de la riera no canalitzada per, si arribés el problema, minimitzar-ne les conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada