El darrer informe de l’IPCC

S’està publicant el sisè informe d’avaluació de l’IPPC (Intergovernmental Panel on Climate Change) sobre el canvi climàtic. Aquests informes es publiquen cada sis o set anys. El darrer, el cinquè, va ser publicat entre el 2013 i el 2014. Aquest Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va ser creat el 1988 per facilitar avaluacions integrals de l'estat dels coneixements científics, tècnics i socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les seves causes, possibles repercussions i estratègies de resposta. 

Aquests informes d’avaluació són enormes, tenen milers de pàgines, i la seva lectura és relativament complexa pels no especialistes. Però el mateix IPPC en fa resums més curts i a l’abast de molta més gent. 

La gran novetat de l’edició actual és que els impactes que en informes anteriors, s’havien atribuït a un augment de temperatures superior als 2ºC, ara s’indica que es produiran a partir d’un augment de temperatura de 1,5ºC. És a dir, ens trobem molt més a prop de la catàstrofe mediambiental del que ens pensàvem. 

L'escalfament global, que arribarà als 1,5°C a curt termini, provocarà augments inevitables de múltiples perills climàtics que presenten molts riscos per als ecosistemes i els humans. Aproximadament entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos molt vulnerables al canvi climàtic. Una alta proporció d'espècies és vulnerable al canvi climàtic.

Per als 127 riscos clau identificats, els impactes avaluats a mitjà i llarg termini són diverses vegades superiors als observats actualment, si s’arriba a un escalfament de 1,5ºC.

Actualment l’escalfament global s’estima en 1,0ºC. Veient la corba d’augment de les temperatures, que han augmentat en 0,5ºC des de l’any 2010 al 2020, és gairebé impossible que no arribem als fatídics 1,5ºC l’any 2040. Com qui diu, demà a la tarda.

Els que som grans probablement ja no existirem d’aquí a vint anys, però els més joves en sofriran els efectes a les seves pròpies carns, i no seran efectes gens agradables. És clar que alguns “optimistes” pensen que abans de l’any 2040 es produirà una catàstrofe econòmica de tal magnitud per la manca d’energia, que aquest col·lapse (que, per cert, s’endurà milions de vides humanes, provocant uns disminució significativa de la població) pugui ser suficientment ràpid per reduir moltíssim les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, per reduir també aquest augment de la temperatura global.