Si no m’he perdut res, l’actual partit Junts és descendent de l’antiga Convergència, que es va dissoldre per raons més o menys confessables (problemes de corrupció i econòmics, si no vaig errat), passant per un partit que acaba de desaparèixer, el PDCAT.
Es tracta d’un partit que té una presidenta i un secretari general amb idees molt contraposades, cosa que és garantia d’un rumb caòtic, i que està a les ordres d’un ex President que no té cap càrrec en el partit però és qui talla el bacallà. I que viu fora de Catalunya des de fa anys, raó per la que probablement hagi perdut el fil de la societat catalana actual, en un món tan volàtil com el que ens ha tocat viure.
Doncs bé, la darrera ocurrència d’aquest partit que, per la seva procedència, hauria de ser un partit de centre dreta, és que s’hauria de multar les empreses que durant la època del famós referèndum haguessin tret la seva seu de Catalunya i que no vulguin tornar. Sembla que obliden que les empreses privades poden portar les seves seus on vulguin, sempre que no impliqui un frau fiscal. Es comporten com si fossin partidaris d’una economia dirigida.
No hem d’oblidar que aquella època, degut a la incertesa política que produïa la política independentista, va fer que molts empresaris consideressin prudent traslladar les seves seus fora de Catalunya, no fos cas que una Catalunya independent quedés fora de la Unió Europea, amb tots els inconvenients que això suposaria per a ells.
Durant molts anys, he pensat que Convergència, millor dit, Convergència i Unió, era un partit que tenia els peus a terra i que, per tant, era una opció fiable, mentre que Esquerra em semblava un partit de gent ill·luminada, molt lluny del que anomenem les coses de menjar. Doncs bé, ara penso que és Esquerra qui toca més de peus a terra, mentre que els hereus de Convergència em sembla que tenen un rumb massa doctrinari.
Això em recorda aquella dita de que el pare és el que fa prosperar el negoci, el fill el manté i el net l’arruina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada