Parlàvem fa poc dels problemes i les contradiccions d'una economia que sembla que està arribant al seu límit. Comencem a veure-ho al sector primari, agricultors i ramaders. L'escassetat de recursos ha dut a una apujada dels preus del gasoil, dels fertilitzants i de les llavors. Els problemes ambientals han portat a regulacions noves i més estrictes, que són necessàries però que potser han estat mal explicades. A això s'hi ha afegit la sequera que afecta a tota Europa i especialment a certes zones d'Espanya. Però no només és la sequera: el canvi climàtic està causant problemes greus a les collites.
La realitat és que camp s'ho està passant malament, que els costos es disparen i que les collites disminueixen, mentre els intermediaris mantenen o fins i tot augmenten els marges. Fins que la gent del camp ha dit prou i s'ha rebel·lat a tota Europa.
Europa dedica anualment 55.000 milions d'euros a la Política Agrícola Comuna (PAC) per a ajudes al sector primari, una xifra molt important, el 30% del pressupost de la Unió Europea. El problema és que el repartiment és molt desigual: un 20% dels receptors s'emporten fins a un 80% de tots aquests diners. És a dir, un negoci per a alguns i un calvari per a la majoria, a qui els ajuts els arriben amb dificultat i que, per obtenir-los, estan obligats a un treball administratiu per al qual no estan preparats, mentre que els “grans” es poden permetre tenir un departament dedicat a aquest menester.
El sector primari és socialment molt conservador, i sobre aquest conservadorisme hi trobem Vox, que ha convertit les conselleries d'Agricultura de què és titular (Aragó, Castella i Lleó, País Valencià i Extremadura) en centres logístics de les protestes, en competició amb el PP. Una més de les conseqüències dels pactes del PP amb Vox. El problema és que ni el PP, ni Vox, ni ningú no té cap solució per a aquesta situació, que és tràgica per a l'agricultor i el ramader.
Ningú no s'ha volgut acostar a veure els problemes d'aquest col·lectiu. Ningú ha tingut el valor d'explicar que el gasoil seguirà car perquè escasseja, que fertilitzants i llavors seguiran cars perquè escasseja el gas natural, que els pesticides ens estan matant a tots. Són molts anys ocultant la veritat.
Els agricultors només volen recuperar el seu antic mode de vida, que deixin d'atropellar-los i que els respectin. El problema és que això és impossible.
Qui tindrà valor per dir-lis que caldrà transformar radicalment l'agricultura i la ramaderia per adaptar-les a un descens de la disponibilitat de recursos?
Qui tindrà el valor de dir-lis que el Canvi Climàtic els farà la vida molt més difícil i les collites més incertes?
Qui tindrà el valor de dir-lis que els pesticides no són el futur dels seus negocis, que els únics que en sortiran beneficiats, si s'atén la seva petició de seguir-los utilitzant, seran els grans latifundistes que ocupen enormes superfícies amb cultius extensius, que mecanitzen el treball agrícola i necessiten molt poc personal.
Molta gent ha acollit amb simpatia les manifestacions, però aquesta simpatia no serveix de res si els pagesos i ramaders no estan acompanyats pel conjunt de la societat. I no és probable que els que els han aplaudit estiguin disposats a pagar el preu real de la producció agropecuària, perquè si volem salvar els pagesos i els ramaders l'única solució és que els aliments hauran d'augmentar molt de preu. I la majoria de la gent, entre uns productes de proximitat cars i uns productes d'importació més econòmics, no té més remei que inclinar-se per aquests últims, ja que la seva economia no li permet fer altrament si volen arribar a final de mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada