Les inundacions a València

El passat 31 d’octubre el diari Le Monde publicava una entrevista a un geòleg espanyol sobre el que ha passat a València. La reprodueixo.

“L'augment de les temperatures del mar Mediterrani i la urbanització generalitzada de les zones inundables de la Comunitat Valenciana expliquen la magnitud dels danys causats per l'episodi de “gota freda” o DANA registrat a la Comunitat Valenciana el dimarts 29 d'octubre, segons Antonio Aretxabala, doctor en geologia de la Universitat de Saragossa i expert en catàstrofes naturals.

Les pluges torrencials i les inundacions no són res de nou al sud-est espanyol, però semblen cada cop més destructives.

La temperatura del mar Mediterrani continua augmentant a causa de l'escalfament global. Aquest estiu va tornar a batre rècords. Per tant, l'atmosfera és més càlida i és plena de vapor d'aigua. No obstant això, quan el vent del Llevant, procedent del Mediterrani, càlid i humit, es troba amb una depressió aïllada d'aire fred procedent de gran alçada, una llengua d'aire fred procedent del Pol Nord, com va passar dimarts, s'anomena DANA o “gota freda”, això provoca pluges torrencials. Un fenomen meteorològic més extrem, ja que l'aire es carrega amb milions de tones d'aigua a causa de l'augment de les temperatures. Així, als voltants de València, durant més de vuit hores, van caure prop de 500 litres per metre quadrat, cosa que el fa excepcional per la seva intensitat. Això correspon a un any de pluges normals al nord-est d'Espanya

França i Europa central també han experimentat importants inundacions les últimes setmanes. Estem parlant del mateix fenomen?

En tots aquests casos, l'escalfament de la Mediterrània és dinamita. Com més augmenten les temperatures més vapor d'aigua s'omple l'atmosfera. I com més petita és la diferència d'energia entre el Pol Nord i l'Equador, més corrents d'aire fred tendeixen a separar-se, passejar, ondular-se i arribar cada cop més al sud. Aquests fenòmens meteorològics extrems continuaran augmentant perquè estem vivint les conseqüències reals del canvi climàtic.

Alhora, venim d'una situació de greu sequera perllongada a la ribera mediterrània espanyola. Hi ha un vincle entre aquests dos fenòmens?

De la mateixa manera que les llengües d'aire fred es mouen cada cop més al sud, les masses d'aire càlid es mouen cada cop més al nord. Amb el canvi climàtic, cada cop hi ha més episodis extrems: les sequeres són més llargues, les precipitacions són més violentes. És una mena de caos climàtic i això no és cap sorpresa. Els científics fa 30 anys que donem l'alarma.

Els danys a València són especialment greus. Com ho expliques?

Espanya és el país amb més preses en relació amb la superfície. Això va crear una falsa sensació de seguretat, al voltant de la idea que podríem controlar les inundacions, absorbir l'excés de pluja i abocar-lo gradualment als canals de descàrrega, sense risc. Des dels anys 50 i 60 vam construir en zones inundables, molt properes als rius, i vam abocar formigó en totes direccions, cosa que va provocar la pèrdua de permeabilitat del sòl. A la regió de València, en particular, les planes al·luvials han estat molt urbanitzades. Amb tot això, preses i rambles (canals naturals d'evacuació de cursos d'aigua) no són suficients per fer front a cabals com el que hem vist aquests dies.

Segons la seva opinió, és probable que aquest tipus d'episodis es repeteixin?

Si. De fet, només hi ha una solució, la retirada estratègica: compensar les persones que viuen en aquestes zones inundables i trobar-los allotjament en un altre lloc, per corregir els errors que vam cometre en el passat. No es tracta de pensar que hem perdut la guerra contra la natura, com alguns la presenten, sinó de cercar una manera de viure en simbiosi amb ella. Això requereix temps i diners, però si no volem continuar perdent vides i gastant milions d'euros sense parar a reconstruir allò destruït, no hi ha cap altra solució...”

Si resumim aquesta conversa, les causes del que ha passat són:

1. El mar Medierrani s’ha escalfat, augmentant l’evaporació i, per tant, la quantitat d’aigua a l’atmosfera.
2. L’ escalfament de l’Artic fa que la diferencia de l’energia entre el pol nord i l’equador disminueixi, el que afavoreix que l’aire fred es mogui més facilment cap al sud. Inversament, l’aire calent també es promoure més facilment cap al nord, provocant sequeres més llargues i més freqüents.
3. Així doncs, aquestes gotes fredes, que sempre han existit, són cada cop més freqüents.
4. S’ha construït en zones inundables i, com conseqüència, els danys, tant materials com personals, són molt elevats.

Solució? No reconstruir res en les zones inundables. És una solució radical, però la única efectiva i, a la llarga, la més econòmica.

El problema és que tornaran a reconstruir allà mateix on hi hagut les desgràcies, i d’aquí a un temps, tornarà a passar el mateix. Els interessos econòmics d’alguns són els que manen, governi qui governi.

I això mateix també passarà, més aviat que tard, a casa nostra, on s’han comès exactament els mateixos errors que al País Valencià.