Fa unes setmanes, algú, segurament a Brussel·les, es va aixecar del llit amb una idea genial. Demanarem al parlament espanyol que exigeixi al president del govern que presenti una moció de confiança, i en farem una qüestió sine qua non, i així podrem demostrar que de nosaltres no s’en riu ningú.
Dit i fet. Mira que ens van donar la llauna amb aquesta moció de confiança.
Es clar que… Primer la van descafeïnar, canviant, grosso modo, l’exigència per una simple demanda. No es van donar compte que el parlament no pot exigir al govern que presenti una moció de confiança, ja que és una potestat exclusiva del president del govern. A aquest moviment el van batejar com a reformulació.
I ara, aquest mateix matí, retiren la petició…
És el que passa quan t’aixeques del llit eufòric i no medites cinc minuts si la idea que has tingut és tan genial com et penses o és, senzillament, ridícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada