La concentració de CO2 a l’atmosfera

Mentrestant, el món continua i les activitats humanes també. Aquestes activitats van generant residus, uns més contaminants que altres, entre ells l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

Malgrat les conferències internacionals que es van succeint l’una darrere l’altra, i malgrat les evidències de que el clima està canviant cada vegada més de pressa, les activitats humanes segueixen llençant cada vegada més CO₂ a l’atmosfera. Com és natural, la concentració d’aquest gas va augmentant, havent passat de 316 parts per milió quan es van començar a fer mesures a Mauna Loa (Hawai) l’any 1958, fins a 427 parts per milió el mes de febrer d’enguany.

Encara hi ha gent que estan convençuts que la concentració de CO₂ a l’atmosfera no té res a veure amb el canvi que estem observant en el clima (augment de les temperatures tant de l’aire com del mar, increment de la freqüència de les borrasques) El problema és que aquesta gent són els que manen. Es clar que nosaltres som qui els elegim, almenys als països democràtics, el que vol dir que la població tampoc està conscienciada de les conseqüències d’aquest augment de la concentració dels gasos d’efecte hivernacle.

Per altra banda, si reduïm l’activitat per contaminar menys, el nostre nivell de vida se’n ressentirà, i molt. I ningú està disposat a viure pitjor.

El dilema és complicat. Potser, a causa de la falta de matèria prima, haurem forçosament de reduir la nostra activitat i, a la vegada, emetrem menys CO₂ a l’atmosfera. El futur ens ho dirà: o ens morirem de calor o ens morirem de gana.