dilluns, d’octubre 30, 2006

El ple de setembre del 2006

Ple una mica buit, si se’ns permet l’acudit fàcil.

Un minut de silenci al començament, en record dels morts a les pateres. Potser s’hi hauria d’afegir els dels “cayucos”

Una sorpresa: pel 2007 les festes locals seran el 16 d’agost i el 7 de desembre. Molt original.

Expropiacions: pagar gairebé 1000 m2 de terreny amb una mica més de 1300 euros és poc engrescador pels expropiats. Menys mal que dins aquest preu hi ha un premi d’afecció del 5 %. Segurament tot és legal, molt legal, però el pobre contribuent deu resar a tots els sants per no tenir la mala sort de ser expropiat a un preu tan ranci.

Lloguer de bicicletes: quin embolic! Quan de temps malaguanyat per arribar a parlar de la mobilitat sostenible (algú sabrà el que vol dir això) per acabar dient que es continuarà a educar el poble sobre les repercussions de l’actual model de transport motoritzat, i que es programarà, es prioritzarà i es calendaritzarà les actuacions necessàries per promoure i facilitar l’ús de la bicicleta. Això sí, per l’ús privat dins del poble. Pel que respecta a l’ús públic (diguem, pels membres de la corporació) sembla que la bicicleta no és convenient. S’estudiarà la viabilitat de la creació d’un servei públic de préstec – lloguer de bicicletes.

Què voleu que us digui, a mi aquest llenguatge de prioritzar i de calendaritzar més aviat m’amoïna. Em sembla, n’estic segur que és parlar per no dir res. Menys mal que l’alcaldessa és la única que s’ha oposat a aquesta resolució:deu ser la única de la corporació que té un xic de seny.

Precs: el de sempre, rajoles trencades (no se’n troben d’iguals), que si es fan obres els vianants han de baixar de la vorera, que si tal solar ha estat brut tot l’estiu (no us preocupeu, avui ho hem passat a veure), que si la casa tal amenaça ruïna i no es pot fer gran cosa, que les lleis són les lleis, i les coses de “palacio van despacio”, sobretot si un advocat s’hi barreja. Ah, i que no se’ns oblidi, tres mestres que han dimitit, sobre quatre, a l’escola d’adults. Ni que fan falta papereres pels pobres fumadors, obligats per la llei a fumar al carrer:

Menys mal que hi haurà agents cívics al carrer, que si no, no sé on aniríem a parar.