Llegim La Vanguardia en un banc davant del port. A la portada parla de l’ona de calor que ja ha fet un mort a Catalunya. Aquí, però, fa fresquet. Fins i tot ens sentim una mica culpables, en Janí i jo, de tenir més aviat fred quan a tot el país el personal sua.
Es que passem l’estiu entre el cap de l’Estaca de Bares i el cap Ortegal, a Galícia. Quan el mestre, el Sr. Ragull, ja fa uns anyets d’això, ens feia aprendre de memòria els caps d’Espanya, poc em podria pensar que un dia estiuejaria entre aquests dos caps llunyans i misteriosos.
El carrer principal del poble porta el nom de General Franco. Sí, aquell del bigotet, us en recordeu? Ara que es vol fer una llei sobre la Memòria Històrica, aquest poble en podria ser un exemple.
Més avall, un grup de cases de les dites cases barates, encara porta ben visible el títol de Delegación Nacional de Sindicatos, amb el “yugo” i les fletxes de la Falange. Són cases de l’any 1955.
Per estar al dia compro el periòdic local, La Voz de Ortigueira, fundat el 1916, Semanario defensor de los intereses generales de Ortigueira y su comarca. Es tracta del número 4698, del 21 de juliol. A la darrera plana, a la rúbrica Recordando, una fotografia del 15 d’agost de 1941, on es veu el Caudillo visitant la localitat, tot de blanc, amb boina, probablement vermella, amb l’alcalde Bermúdez a la seva dreta, y el Sr. Crespo Bello, amb jaqueta blanca de Jefe Local. Tots amb camisa fosca, segurament blava, i corbata negra.
- I aquest Crespo Bello qui era?, em pregunta en Janí.
- El pare de la Mari Carmen, on vas a córrer pel camp i on jugues amb les sabatilles.
En la mateixa plana, la rúbrica Veraneantes: A su residencia de Santa Marta ha llegado de Venezuela don Vicente Castro, con su encantadora esposa doña Regina y su bella hermana Teresita. I segueix un reguitzell més de veraneantes.
La patrona es Santa Marta, que es celebra el 29 de juliol. La missa cantada, presidida per les autoritats, el cerca vila matinal, el repicar de campanes, la processó desprès de l’ofici, amb l’imatge de la Patrona i el pendó. Tota la gent d’estrena, no se sap si per veure l’espectacle o perquè els vegin a ells, la sessió vermut i el concert de la tarda. Si no fos perquè les mosses ensenyen el llombrígol i el personal és més aviat grassó, ens creuríem als anys cinquanta.
I és que aquest estiueig ens sembla que hem entrat al túnel del temps. Em recorda els estiueigs de la família Ulises del TBO. Només ens faltaria escoltar els discos sol·licitats. Posem ràdio Ferrol i escoltem: Para su nieta Martita, en el día de su Santo, de sus abuelos. I segueix una cançó de Manolo Escobar.
Suggerirem a les autoritats municipals de declarar el municipi Memòria Històrica. Estem segurs, en Janí i jo, que els turistes hi vindrien nombrosos, sobretot els de la nostra edat, per recordar tal com érem de joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada