Aquest matí, les ràdios només parlaven dels qui ha guanyat els Oscar. Obro el diari, i em trobo amb el mateix. La meitat del diari dedicat al cine, l’altre meitat al futbol.
Els resultats del futbol ja els coneixia, i el cine m’avorreix. He tancat la ràdio i gairebé no he llegit res del diari.
Deu fer gairebé vint anys que no vaig al cine. Abans hi anava sovint. Potser hi anava perquè a l’estiu no hi feia calor i perquè a l’hivern no hi feia fred. Gairebé sempre m’hi adormia.
Recordo, però, les pel•lícules que m’han agradat. Són dues: El maquinista de la General, d’en Buster Keaton, i Fantasia, d’en Walt Disney. La primera és muda, en blanc i negre. A la segona no hi ha paraules, tot són dibuixos animats i música.
I és que la meva teoria sobre el cine, és que el cine es va acabar quan va arribar el cine sonor. Per a mi, el cine són imatges, en tot cas amb una bona música. Les paraules hi sobren.
I quan passen una pel•lícula per la tele, si no canvio de canal, em quedo profundament ensopit.
Per mi, la nit dels Oscar ha passat sense pena ni glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada