dissabte, d’abril 06, 2013

La situació d’emergència de Catalunya


Quan sentim parlar els polítics, en general, no fem cap cas del que diuen. Per exemple, fa un parell de dies que el president del govern central deia que l’any 2014 l’economia creixeria i es crearien llocs de treball. Ningú li va fer cas, ja que tothom és conscient de que el pobre home no sap res del que passarà l’any 2014, degut a que hi ha tants imponderables que estan fora del seu control (i del nostre) que els seus pronòstics no deixen de ser una bona intenció (recordem que l’any 2011 el PIB espanyol va créixer un 0,4 %, després de dos anys de caiguda, i que el 2012 ha tornat a caure un 1,8 %)

L’altre dia, en canvi, el president Mas va fer unes declaracions que són interessants, ja que parlen més del present que del futur. Deia que Catalunya està en "una situació complicada, d’emergència del país, de supervivència de l’autogovern", i afegia que “tenim recursos, gent, energia y actius per sortir d’aquesta situació si acceptem la realitat”. Dues afirmacions aparentment contradictòries. Analitzem-les.

Dir que Catalunya està en una situació complicada és cert, ja que l’economia no genera suficients recursos per crear llocs de treball. Però el president, em sembla, es referia més a l’ofec dels comptes de la Generalitat que a la situació general. I els comptes de la Generalitat, per molt que estiguin malament, per molt que la Generalitat estigui en una situació clara de fallida, tenen una importància molt relativa. Si els comptes de la Generalitat estan com estan, és degut que, al llarg dels anys, la Generalitat s’ha convertit en un monstre enorme i poc eficient, que, en comptes d’ajudar a Catalunya a sortir de la crisi, l’ajuda a enfonsar-se cada vegada més.

Culpa el president de la situació econòmica de la Generalitat al finançament injust, a que el govern central no paga els deutes que té, a una actuació deslleial de Madrid. Tot això pot ser més o menys veritat, però el fons de la qüestió és que l’estructura de la Generalitat fa por: 29 organismes autònoms, 56 ens públics, 174 consorcis, 83 fundacions, 86 societats mercantils, 7 universitats, 23 mancomunitats, etc., un total de 459 “coses”, moltes perfectament prescindibles. Si el president Mas es dediqués a fer neteja en comptes d’acusar als altres, segurament els comptes de la Generalitat permetrien pagar els farmacèutics i no tenir problemes per pagar nòmines.



Això és així perquè, dels 37.024 milions d’euros del pressupost consolidat de la Generalitat, 13.781 milions, un 37 %, van a totes aquestes “coses” que s’han anat creant amb els anys, i que segurament no són totes de primera necessitat. Potser si tingués el valor de fer-ho la supervivència de l’autogovern estaria més assegurada.

Pel que fa a la segona afirmació del president, en efecte, Catalunya té medis per sortir de la crisi. Això és així perquè, com ham vist fa poc al analitzar el PIB català, Catalunya exporta més del que importa. El saldo exterior, amb la resta d’Espanya i l’estranger, ha tingut un superàvit de 16.966 milions d’euros l’any 2012 i, quan el boom estava al seu màxim (que és quan Espanya va tenir un dèficit de balança de pagaments més negatiu), Catalunya tenia encara un balanç positiu. Si agafem el balanç amb l’estranger, també ha sigut positiu, 10.756 milions l’any 2012, encara que era negatiu en ple boom (restant els dos, podem veure que el saldo amb la resta d’Espanya és cada vegada més petit, segurament degut a la pèrdua de capacitat adquisitiva, el que seria favorable en cas de separació)

I tenir un balanç positiu és la condició necessària, però no suficient, per sortir de la crisi. Les altres condicions són que el sector públic sigui responsable i que la gent tingui una bona formació i ganes de treballar. De manera que, per Catalunya, no tot està perdut. El seu futur depèn, única i exclusivament dels catalans.