Tots sabem que hem de complir amb les normes de pagar impostos si no volem estar sotmesos a la llei de la selva, però el que és cert és que amb el lamentable espectacle de corrupció i de malbaratament de diners públics que estem vivint, se'ns en treuen les ganes. I quan el mateix ministre d’Hisenda ens diu que, com que hi ha tanta gent que defrauda l’IVA, l’ha d’apujar als que el paguen, el contribuent complidor es sent estafat pel mateix Estat al que sosté amb els seus impostos.
Però no només tenim molta gent que defrauda a Hisenda, també tenim empreses que prosperen no perquè facin les coses bé, sinó perquè tenen el favor dels que manen. A aquestes empreses se les anomena en anglès “corny capitalism”. En català les podríem anomenar “capitalisme d’amics” o “capitalisme castís”. Aquest capitalisme consisteix en tenir influències sobre el que ha de regular per retardar la norma que ens perjudiqui, per continuar tenint una posició de domini, o bé obtenir que la norma es dicti en el moment més favorable pels nostres interessos. O obtenir una regulació més favorable que la de la competència. O, encara millor, una regulació que impedeixi la competència...
I quan més importants siguin les empreses que exerceixen monopolis o oligopolis, més mitjans tenen per ”convèncer” el regulador.
Aquest capitalisme castís no es regeix per les regles generals de l’economia de mercat, on triomfa el que s’esforça més i el que ven més, sinó que el que proporciona més avantatges competitius és estar a prop del poder. Aquesta falta de competència fa que paguem més per l’electricitat, per un préstec o per qualsevol servei que es trobi afectat per aquest tipus de capitalisme, ja que les empreses no s’esforçaran per innovar, per competir, per produir més barat, tot millorant el seu servei o el seu producte, sinó que només estaran pendents per acontentar els polítics que tenen la facultat de fer que puguin conservar la seva posició de privilegi i de domini del mercat.
Quan les restriccions a la lliure competència es generalitzen en un país i les empreses ja no han de competir entre elles per millorar i abaratir els seus productes i serveis, l’economia no pot créixer d’una manera sana ni sostenible.
Les adjudicacions amanyades deixen un reguitzell de milions d’euros en comptes corrents a Suïssa, Andorra i demés paradisos fiscals, permeten als dirigents de les empreses beneficiàries cobrar sobresous en sobres opacs per la Hisenda pública o bé serveixen per finançar de manera irregular un o altre partit, contribuint a escampar la corrupció per tot el cos polític, econòmic i social. I, per més inri, tot això es fa amb els nostres quartos.
La raó principal per la que uns països prosperen i altres països s’enfonsen no és la geografia ni el tipus de cultura de cada país, sinó de com siguin les seves institucions polítiques i jurídiques. Si un país té institucions que fomentin que la majoria de la població intervingui en activitats que els permetin de desenvolupar millor el seu talent i les seves habilitats, el país prosperarà. Si, pel contrari, aquestes institucions són extractives, com les defineix Cèsar Molinas, és a dir, tenen com objectiu el que les seves èlits polítiques i econòmiques xuclin les rendes pel seu profit, el país fracassarà.
I això és el que està passant a Espanya amb el capitalisme castís de l’estadi Bernabeu, a Catalunya amb el del famós 3% que va denunciar en Pasqual Maragall, i també a nivell local, on la línia que separa el terreny urbanitzable de rústic pot variar pel dret diví de la ma de l’alcalde o del regidor d’urbanisme corresponent, convertint d’un dia a l’altre els propietaris en potencials milionaris i, si cal, avisant abans algun conegut perquè pugui comprar el terreny requalificat al preu antic.
En resum, tenim una democràcia “castissa” que no és més que el fruit del caciquisme ancestral de les nostres terres, caciquisme que ha engendrat un sistema electoral pervertit, unes administracions prevaricadores i una justícia dissenyada per estar al servei dels poderosos. I com que a aquests poderosos no els interessa ni gens ni mica canviar el sistema, o el canvia el poble per les bones o per les dolentes, o anirem tots a fer punyetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada