El que vindrà després, un cop culminada
l'operació, ja es pot imaginar: els béns i serveis públics emergiran de la seva
ruïna com a propietats privades a les que l'accés pels ciutadans estarà en
funció del seu diferent poder adquisitiu. No era bastant l'agressió que les
classes mitjanes, en els seus diferents nivells, han sofert amb la baixada de
salaris nominals i reals, la massiva pèrdua de llocs de treball, els ERO i
altres artefactes de liquidació de drets laborals, que no contents amb tot
això, s'apliquen a donar l'última punyalada: si necessites anar al metge,
fes-te una assegurança privada; si estàs dotat per a la ciència, vés a
l'estranger; si vols per als teus fills una escola amb un professorat jove i
motivat, paga-te-la de la teva butxaca. Això és el mercat, idiotes, ens diuen
els que pretenen protegir-nos de la devastació que ells mateixos provoquen als
béns públics. I en aquestes estem, amb un mercat creixent i un Estat minvant,
en trànsit de reduir-se una altra vegada a societat de socors mutus.
Santos Juliá, historiador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada