El passat 5 de febrer va fer 150 anys que el
malgratenc Esteve Fradera i Bohigas va resultar mort a El Callao (Perú), a
causa d’un motí revolucionari que hi va haver a aquell país.
Aquesta data ha passat totalment desapercebuda
a Malgrat, el que diu molt poc de la memòria de les autoritats malgratenques.
En canvi, fa cinquanta anys es va celebrar de manera grandiosa el centenari de
la seva mort, celebració de la que, per cert, en tinc un molt bon record
personal.
I com va quedar la família després de la tràgica mort del caporal? Segons els diaris
de l’època, i contràriament al que afirmava la Voz de Malgrat (que deia que
estava casat amb Francesca Oller i Gisbert i que no tenien descendents) varen
quedar la vídua, Francesca Veler (podria perfectament ser Oller, tenint en compte la manera com es redactaven els diaris fa 150 anys), i cinc fills, una família nombrosa. Segons els diaris de l'època, doncs, d'una part, la vídua va rebre 2.000 rals de velló que el seu marit tenia
estalviats (La Soberanía Nacional – 28.03.1865), es va obrir una subscripció
per ajudar-los (La España – 08.04.1965), i el govern peruà va entregar 6.000
pesos peruans, equivalents a 88.938 rals de velló (La Epoca – 06.05.1865)
La Soberanía Nacional - 28.03.1865
La España - 08.04.1865)
La Epoca - 06.05.1865
El fotògraf de la casa reial, el senyor
Laurent, va fer un retrat del malgratenc que va posar a la venda al seu
establiment de la Carrera de San Gerónimo, a Madrid (La Esperanza – 25.03.1965).
La mort de l’Esteve Fradera també va servir per fer algun negociet.
Que no es digui que cap malgratenc no ha recordat el 150 aniversari de la mort del nostre veí Esteve Fradera i Bohigas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada