En
aquests dies s'ha celebrat el debat sobre l'estat de la nació en què la gran
absent ha estat l'energia, és a dir, què s'ha fet durant aquests més de tres
anys i com recorrem la ruta traçada, com hem aconseguit del que ens vam
proposar com a país i com hem aconseguit del que ens vam comprometre amb
Europa.
A
ningú se'ns escapa la importància que per a Espanya té la seva estratègia
energètica, molt imbricada amb el seu desenvolupament econòmic i social i, per tant,
cal plantejar-se com una situació anòmala la manca de qualsevol ressenya en un
debat de final de legislatura de l'estat del sector energètic
.
Una
explicació d'aquesta anomalia política la podem trobar en el plantejament amb
què es va iniciar la legislatura el gener del 2012 mitjançant el RD 1/2012 de 27
de gener, on en l'exposició de motius s’afirma: "El dèficit tarifari
constitueix en si mateix una barrera per a l'adequat desenvolupament del sector
en el seu conjunt i en particular per la continuació de les polítiques de
foment a la producció elèctrica a partir de fonts d'energia renovable i alta
eficiència."
El
paràgraf anterior expressa de manera inequívoca el que posteriorment ha passat
durant els tres anys transcorreguts, una dedicació gairebé exclusiva de
l'administració a solucionar el dèficit de tarifa elèctric i una dedicació de
gran part dels productors i distribuïdors en posicionar-se en la defensa dels
seus interessos.
El
sector elèctric s'ha convertit en el protagonista del sector energètic per si
mateix i per la seva implicació amb les energies renovables, i no s’ha fet res
per millorar tota la resta del sector energètic.
Un
altre dels punts rellevants, també del sector elèctric, ha estat i és la
prorroga o tancament de la central nuclear de Garoña, que d'alguna manera marca
l'esdevenir de l'energia nuclear a Espanya sobre aquest tema. Més important que
les dates ha estat la decisió del tancament sense permís de l'administració de
l'activitat de la central, situació no resolta que encara perdura i no sembla
que sigui d'atenció pública. El que va suposar aquesta plantada de les dues
empreses més importants del sector elèctric va ser valorat i sancionat per la CNMC.
L'existència
de dos secretaris d'energia amb posicions diferenciades va generar més caos en
els processos de negociació, es va passar d'un tímid inici d'introducció de
la fiscalitat verda, a una solució per la via tradicional d'ingressos i
despeses.
Al
desembre del 2013 va culminar una ruptura entre el lobby elèctric i
l'administració que es va manifestar en la subhasta Cesur que va haver de ser
anul·lada posteriorment a la seva celebració pel nivell de preus assolit, que
estaven fora de rang del que políticament es considerava acceptable. Com a
conseqüència de l'anul·lació s'improvisa una solució per substituir les
subhastes trimestrals que genera un període transitori en el que encara ens
trobem i en el que ningú sembla tenir les idees clares, encara menys el consumidor. Hi va haver una curiosa coincidència en coincidir la citada subhasta
amb l'aprovació de la nova llei del sector elèctric.
Tot això ha generat el no desenvolupament de l’eficiència
energètica, de l’autoconsum, de les energies renovables, de tot el que ve
englobat sota l'etiqueta d'energia verda, totes elles activitats amb un gran
potencial de desenvolupament i amb un molt important potencial de mitjans
disponibles i preparats per actuar, sempre i quant l'administració ho
possibiliti.
Parlant
de renovables, i sense entrar a discutir el fons de la qüestió, hem d’assenyalar
que s’ha derogat el decret signat pel senyor Rato el 12 de març del 2004 en el
que es detallaven les primes que es concedien a aquestes energies, creant una
situació d’inseguretat jurídica que no pot tenir bones conseqüències, i que ha
donat lloc a demandes als tribunals espanyols i internacionals, que no sabem
com acabaran.
Aquest govern va començar fort en matèria energètica, aprovant el dipòsit de residus nuclears relativament de pressa. Però ara s'ha vist que el lloc escolli, a la província de Cuenca, és sísmic (fa uns dies hi va haver un terratrèmol de força 5) El que vol dir qur e l'elecció que varen fer era dolenta: només han aconseguit retardar la decisió definitiva, ja que no crec que s'atreveixin a construir el dipòsit quan hi ha un risc sísmic comprovat.
Aquest govern va començar fort en matèria energètica, aprovant el dipòsit de residus nuclears relativament de pressa. Però ara s'ha vist que el lloc escolli, a la província de Cuenca, és sísmic (fa uns dies hi va haver un terratrèmol de força 5) El que vol dir qur e l'elecció que varen fer era dolenta: només han aconseguit retardar la decisió definitiva, ja que no crec que s'atreveixin a construir el dipòsit quan hi ha un risc sísmic comprovat.
Pel
que fa a aquest govern del Partit Popular, la nota que li podríem posar sobre
un tema tant important com és l’energia, és d’un zero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada