Les urnes són perilloses

Arran del referèndum grec, que ha sigut acollit amb indignació per les persones que ocupen el poder, tant polític com econòmic, ja que és una amenaça per la seva influència, hem sentit a dir moltes tonteries. La senyora ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del govern central, per exemple, va expressar una opinió molt curiosa, ja que va dir que les urnes, de vegades, eren perilloses. Suposo que es referia a que els resultats de les votacions eren perillosos si els votants tenien l’acudit de votar a un partit que no sigui el seu. En aquest cas, i difícilment podria ser diferent, el Partit Popular.

Tots aquests que pensen que consultar el poble és perillós posen com a exemple que Adolf Hitler va obtenir el poder de manera democràtica. De vegades, també posen l’exemple de Veneçuela, ja que l’Hugo Chávez també va ser votat democràticament.

El que no expliquen aquesta gent que tenen por de les urnes és perquè el poble alemany va votar en Hitler i el poble veneçolà va votar en Crávez. La raó és clara: degut a les exigències desmesurades dels aliats que van guanyar la primera guerra mundial a Alemanya, demanant compensacions que no es podien pagar, el poble alemany va sofrir una inflació descomunal que va portar-lo a la misèria. En Hitler, populista, va oferir als alemanys una solució, i el van votar. No donem la culpa a les urnes, sinó a les exigències dels aliats.

A Veneçuela, durant molts anys, les classes dirigents, un 10 o un 15 % de la població, eren cada vegada més rics, mentre que la resta de la gent eren cada vegada més miserables. De manera que, en arribar en Chávez, populista, i oferir una esperança de vida millor a la majoria, el poble el va votar. La culpa no va ser de les urnes, sinó de la situació d’injustícia que travessava el país.

A Grècia ha passat més o menys el mateix. Els errors i les exigències de la Unió Europea i els mals governs dels conservadors i dels socialistes grecs han dut al país a una situació de misèria que no podíem imaginar a Europa. La gent ha votat als populistes de Syriza, però la culpa no és de la democràcia, sinó de les bajaneries de la Unió Europea quan va fer els dos primers rescats de Grècia i les males polítiques dels dos partits tradicionals.

No, les urnes no són perilloses. El que realment és perillós és donar el poder a uns polítics ineptes que fan el que dicten els que tenen el poder econòmic. I les urnes són la única arma que pot tornar a posar les coses al seu lloc: que el poder econòmic estigui al servei de la gent, no al revés. Però, per ara, a Europa, el poder econòmic és l’únic que mana. De manera que les polítiques actuals ens portaran inevitablement, si no canvien, a governs populistes. Després de Grècia, el torn és a Espanya. I la culpa no serà deguda a les urnes, sinó a la miopia del senyor Rajoy i del partit que el recolza.