Parlàvem l’altre dia de la pressió
fiscal agregada (impostos més cotitzacions a la Seguretat Social), que a
Espanya és del 38 % de Producte Interior Brut (PIB), i que la mitjana de la
Unió Europea és del 45 %. La pregunta és, es pot mantenir un estat del benestar
amb una pressió fiscal com l’espanyola, o no?
Fa pocs dies, el Partit Socialista, al presentar el seu
programa econòmic, deia que vol augmentar aquesta pressió fiscal un parell de
punts, fins el 40 o 41 %, mentre que els actuals responsables del Ministeri
d’Hisenda i Administracions Públiques afirmen que amb una pressió fiscal del 38
o del 39 % del PIB es pot mantenir l’estat del benestar, i que quan es supera
aquesta barrera es poden plantejar rebaixes impositives.
En un cicle econòmic, la pressió fiscal, “sense fer res”,
baixa quan hi ha crisi i puja quan l’economia va bé. Si la previsió de millora
econòmica es confirma, doncs, la pressió fiscal pujaria un o dos punts, ja que
els ingressos públics augmentarien. En realitat, als anys del boom econòmic, la
pressió fiscal agregada va arribar gairebé al 41 %
Les despeses publiques, sempre “sense fer res”,
disminuiran pel cantó dels interessos del deute públic, ja que els interessos
han baixat, i per les prestacions d’atur, ja que cada vegada hi ha més aturats
que han arribat al final dels seus drets a rebre la prestació, mentre que les
prestacions de la Seguretat Social augmentaran a causa de l’augment dels
pensionistes i que les pensions dels nous pensionistes són més elevades que les
dels més antics. Probablement l’augment de les despeses de pensions serà més important
que la disminució de les despeses financeres i de les prestacions d’atur
Per aquesta raó, quan el Partit Popular ens diu que ara
es poden baixar els impostos, no diu tota la veritat, ja que si es baixen els
impostos és molt probable que s’hauran de baixar les prestacions. Que un partit
que durant el seu mandat ha hagut de fer servir més de 30.000 milions d’euros
del fons de la Seguretat Social per pagar les pensions ens digui que baixarà
impostos sense tocar l’estat del benestar, és que ens pren per imbècils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada