La investidura del President

Com molta gent, em miro amb un ull escèptic i un altre ull burleta el que està passant a la política catalana. Molta gent havia pensat que la independència, o la desconnexió amb Espanya, era cosa senzilla, i que n’hi havia prou amb sortir al carrer a manifestar-se per tenir una passaport que digui Catalunya. La realitat ha sigut molt diferent.

D’una part, la quantitat de vots de les darreres eleccions no és clarament favorable a la independència, el que vol dir que a Catalunya hi ha més o menys la meitat dels votants que volen ser independents i que l’altra meitat opinen el contrari. Amb uns resultats així, la independència és gairebé impossible.

D’altra part, a més de dos mesos de les eleccions, l’embolic per formar govern és sensacional. La CUP no vol votar al senyor Mas, i aquest fa equilibris funambulescs perquè els de la CUP li donin el seu vot. Penso que la CUP fa bé de no voler votar el senyor Mas, per diferents raons.

1. Ha demostrat ser un polític que no coneix el país, ja que cada vegada que convoca eleccions anticipades perd diputats.

2. Per altra banda, és el president d’un partit que té moltes paperetes per que es demostri que s’ha finançat de manera irregular, i és molt probable que algú s’hagi beneficiat personalment d’aquest tipus de finançament.

3. I, finalment, ha dirigit les retallades socials a Catalunya, que han afectat a les capes més necessitades de la societat catalana.

Fa bé la CUP de no votar la investidura del senyor Mas. El camí cap a la independència de Catalunya no es ressentirà si el senyor Mas desapareix de la política. I de tota manera, el camí cap a la independència no està gens madur en aquest moment. Potser un altre líder serà capaç de reconduir la situació, però l’actual president ja ha demostrat que, en aquest tema, trenca tot el que toca.