I ara què?

Ja tenim un dels dos presidents de partits finançats de manera irregular que ha deixat el càrrec de president de govern. Em refereixo, és clar, al senyor Mas. Ha estat substituït pel senyor Puigdemont, que era alcalde de Girona, i del que l’únic que puc dir és que, quan parla, té un accent gironí que m’agrada. Queda l’altre, el senyor Rajoy, a qui és probable que li quedin poques setmanes de president de govern.

I ara que tenim nou president i que demà tindrem un nou govern, què? Analitzem-ho de manera raonada. 

Si el nou govern, en un termini més o menys llarg,  fa una declaració unilateral d’independència, el conflicte haurà petat. Una Espanya sense Catalunya no podria pagar el seu deute. Europa no disposa dels diners suficients per rescatar una Espanya insolvent. Si Espanya cau, Itàlia no trigarà en seguir-la, i França vindrà després. Es un escenari que ni Alemanya ni França poden considerar. Per tant, el govern espanyol tindrà enormes pressions per què no hi hagi una declaració unilateral d’independència.

Un altre escenari és que el govern espanyol, amb o sense en Rajoy, esclafi una Catalunya que es rebel·li contra la llei, amb la guàrdia civil (ja ho ha dit el ministre de l’interior) i l’exèrcit, ja que no tindrà cap altre alternativa davant la determinació del govern català. Ni França ni Alemanya donaran suport a aquesta opció.

Queden, doncs, dues opcions. La primera és que el senyor Rajoy i el partit que el recolza tinguin intel·ligència política per fer un referèndum que tindria molt probablement la solució d’una integració de Catalunya dins d’una Espanya federal. La segona és que la Unió Europea intervingui per fer canviar d’opinió el govern espanyol i fer-lo entrar en raó per començar una negociació, el que molt probablement destruiria tant el PP com el PSOE, donant una oportunitat a Ciutadans i a Podem.

Com que la intel·ligència política del senyor Rajoy i de la gent que l’aconsella és molt limitada, i cada vegada que enraona augmenta la quantitat d’independentistes, el més probable serà una intervenció forta de la Unió Europea per iniciar una negociació. I, tenint en compte els resultats de les eleccions, que no han donat majoria als partidaris de la independència, aquesta negociació s’acabarà amb una integració de Catalunya dins d’un estat federal.

Es clar que els anàlisis raonats com aquest acostumen a no ser gaire encertats.