Dèiem l’altre dia que una de les raons
principals del retard econòmic espanyol respecte d’altres nacions europees és
la que el poder judicial i els reguladors han estat apropiats pels polítics, de
manera que no hi ha un contrapoder que equilibri el poder executiu. Tot això ha
permès que els polítics es sentin totpoderosos i que abusin d’aquest poder, el
que té com a conseqüència la corrupció i la disminució de la productivitat del
país.
Aquesta apropiació de les institucions
públiques per part dels polítics l’han anat realitzant, principalment, el PP i
el PSOE i, en menor mesura, CiU, que són els partits que han tingut
responsabilitats de govern.
Un dels nous partits, Podem, va més enllà.
Dins de la seva proposta de govern recentment presentada al PSOE es diu que els
alts càrrecs que es nomenarien si ells arribessin al govern, ho serien amb els
criteris de mèrit, capacitat i “compromís amb al projecte de canvi del govern,
canvi que hauran de liderar”. És a dir, que es valorarà positivament la seva “politització”
Aquesta alts càrrecs es divideixen en quatre grups
(econòmics i fiscals, justícia, seguretat i educació) i citen expressament el
Fiscal General, els membres del Consell General del Poder Judicial, els
magistrats del Tribunal Constitucional, o el Governador del Banc d’Espanya.
Els que diuen que volen regenerar la política
espanyola tenen un avantatge sobre els partits tradicionals. Aquests s’apropien
de les institucions, amb la conseqüent deterioració institucional, però ho fan
sense fer remor, mentre que Podem ho diu clarament.
Amb Podem, les institucions continuarien la
seva deterioració, i el país continuaria pel seu camí d’empobriment general,
però almenys van de cara. Els altres fan el mateix, però són més “putes”.
Si aquesta és la regeneració que proposa
Podem, més que regeneració és seguir caminant cap al precipici, potser encara
més de pressa que fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada