El final de la feina?

La teoria econòmica convencional, basada en el que va succeir durant les dues primeres revolucions industrials, sosté que les noves tecnologies redueixen els costos, fomenten el consum, la producció i la innovació, i s'obren oportunitats per a noves classes de treball. És a dir, no solament no destrueixen ocupació, sinó que el creen.

En efecte, la primera revolució industrial va venir amb la màquina de vapor, que feia servir el carbó com a combustible. Les fàbriques mogudes per màquines de vapor i el ferrocarril van crear la infraestructura per a la primera revolució industrial. A l'inventar-se el telègraf, la combinació d'aquests factors va fer que la velocitat i la fiabilitat amb que els recursos econòmics es podien fabricar i distribuir al client van augmentar de tal manera la productivitat que els productes es van abaratir, el que va estimular una gran demanda, que al seu torn va generar molts llocs de treball, millorant el nivell de vida de milions de persones en les economies industrialitzades al llarg del segle XIX.

Als dos últims decennis del segle XIX va començar a néixer una segona revolució industrial amb la utilització del petroli com a combustible per als motors d'explosió, amb l'electricitat i amb el telèfon. Això va obrir la porta a l'anomenada era de l'automòbil, en la qual encara ens trobem, amb un augment de la productivitat i de l'eficiència mai vistes anteriorment, reduint els costos marginals de la producció i de la distribució, rebaixant enormement els preus al consumidor, fent que l'economia florís. D'això s'han beneficiat principalment els inversors, però també ha millorat substancialment la vida de milions de persones.

Ara ens trobem immersos en una tercera revolució industrial, basada en la irrupció de les tecnologies informàtiques en pràcticament tots els sectors de l'economia, el que ha continuat a augmentar la productivitat. El problema és que, al mateix temps, milions de persones s'han quedat sense feina o subempleades, i que aquesta tendència no sembla que hagi de canviar. Per primera vegada, un augment de productivitat no implica la creació d'ocupació, sinó tot el contrari.

Encara que la desocupació té moltes causes, cada vegada més economistes estan d'acord a afirmar que una de les principals és l'anomenada "substitució tecnològica". Fins ara, els economistes estaven convençuts que l'augment de la productivitat generava ocupació, però ja fa algunes dècades que s'han anat acumulant proves en sentit contrari. Fabricants que fa temps van invertir a la Xina per aprofitar la mà d'obra barata d'aquell país, porten la producció de tornada a casa utilitzant robots avançats que són més barats i eficients que els treballadors xinesos. Un exemple el tenim en la nova fàbrica d'electrodomèstics de Philips a Holanda, la producció és la mateixa que la de la fàbrica que té a la Xina, però amb la desena part dels treballadors.

Cada vegada tasques més complexes, que es considerava que només les podien fer els éssers humans, s'estan automatitzant. Si es manté el ritme actual de la introducció de tecnologies en el sector manufacturer, el nombre de treballadors d'aquest sector, que era de 163 milions a tot el món fa pocs anys, passarà a una o dues desenes de milions en els propers vint anys, assenyalant el final del treball industrial massiu. I no parlem del que està passant amb el correu postal o amb la logística, així com amb els treballs administratius o amb els del sector minorista. Molts clients entren a les botigues per provar peces de vestir, alhora que amb el seu mòbil fotografien l'etiqueta, per després comprar-les per Internet, on són més barates que a les botigues i, a més, gairebé sempre sense despeses d'enviament. Ja hi ha aplicacions que, al llegir l'etiqueta del producte, ens informen a l'acte dels preus als quals podem comprar-los per Internet.

L'examen informatitzat de documents permet examinar amb tot detall milions de documents legals a una velocitat que els millors equips d'advocats no poden igualar, i amb un nivell d'anàlisi que els millors especialistes en dret no poden assolir. Es calcula que, amb aquesta aplicació, un advocat podrà fer la mateixa feina que 500 i amb més exactitud. I no parlem dels diagnòstics mèdics, on en tots els camps els professionals comencen a sentir la presència de programes informàtics de diagnòstic i anàlisi que donen millors resultats que els seus.

Ens trobem davant d'un canvi de proporcions colossals en el món laboral. La primera revolució industrial va acabar amb el treball d'esclaus i serfs. La segona va reduir de manera dràstica el treball agrícola i artesanal. Però totes dues van contribuir a una creació massiva de llocs de treball. La tercera està donant el cop de gràcia al treball assalariat massiu en la indústria i en els serveis, així com al de moltes categories del sector professional.

Sembla que anem cap a un futur cada vegada amb menys treball. Què passarà si, pel fet d'haver tan poques persones assalariades no hi ha compradors suficients per als productes que s'ofereixin? Ens quedarà l'economia social, però això implicarà la fi del capitalisme tal com el coneixem.