Reflexions sobre el consum d’energia de l’any 2015

El consum primari global d’energia de l’any passat va ser de 13.147 milions d’Etp (1 Etp = equivalent a una tona de petroli ≈ 12 MWh), un augment del 1 % sobre l’any 2014.

D’aquest consum, el 23 % va ser d’energia elèctrica, de manera que el consum no elèctric representa el 77 % del total. Aquest consum no elèctric el tenim en forma de combustibles fòssils pel transport, per les calefaccions i per la indústria.

L’energia elèctrica consumida provinent de les energies renovables (vent, solar, geotèrmica, biomassa) va ser, l’any 2015, de 1.612 TWh (1 TWh = 1.000.000 MWh), xifra que representa un 7 % del total del consum elèctric total (24.098 TWh).

Evidentment, la producció d’energia renovable és una gota d’aigua davant el consum total d’energia: un 7 % d’un 23 % és un 1,5 %. Podríem dir, doncs, que els que pensen que les energies renovables són la solució al problema de l’energia són molt optimistes.

Però, si ens hi fixem bé, el consum d’electricitat procedent de les energies renovables creix d’una manera exponencial, mentre que el consum elèctric total ho fa de manera lineal. Moltes vegades no ens fem prou càrrec del què vol dir un creixement exponencial: per intentar entendre’l hem de recordar la famosa llegenda dels escacs, en que un rei va prometre al savi que va inventar aquest joc que li donaria un gra d’arròs par la primera casella del tauler, dos per la segona, quatre per la tercera, vuit per la quarta i així successivament; un creixement exponencial, que, arribant a la darrera casella, era un número molt més gros que tota la collita anual de blat, arreu del món.

Si apliquem el creixement exponencial del consum d’energies renovables a una projecció dels propers anys, ens trobem que, des de l’any 2005 fins el 2015, aquest consum s’ha doblat cada 5 anys. Si segueix aquest ritme, d’aquí a 20 anys, l’any 2035, el consum d’energia elèctrica renovable seria de 26.000 TWh, una mica més del consum actual d’energia elèctrica.

El problema és si és possible que les energies renovables segueixin aquest creixement exponencial. Hi ha dues escoles, la dels que diuen que no, que aquet creixement és realment impossible, ja que no hi haurà prou capital ni prou matèries primes per mantenir-lo, i les dels que diuen que sí, que el creixement de l’energia elèctrica renovable, com que cada vegada serà més barata de produir, podrà seguir aquest ritme, d’una manera semblant al creixement d’Internet. Evidentment, les grans companyies elèctriques s’alineen amb la primera escola, perquè el creixement exponencial de les energies renovables es farà en xarxa, i les grans companyes elèctriques desapareixeran, ja que el cost marginal (un cop amortitzada la inversió) serà pràcticament nul.

És complicat afirmar qui té raó. Si som optimistes, podrem pensar que d’aquí a relativament pocs anys, tindrem una energia elèctrica gairebé gratuïta i abundant. Però no ens fem il·lusions, ja que l’energia elèctrica  no és més que una petita part, una quarta part, del consum energètic total. De manera que, encara amb la visió més optimista, ens queda un llarg camí per recórrer. El problema és què passarà entretant.