Ja fa anys que penso que l’Artur Mas és un polític acabat. Ho penso des de
que va convocar eleccions anticipades al novembre del 2012 (s’havien de
celebrar dos anys més tard), pensant que el seu partit augmentaria el número d’escons.
En tenia 62 abans d’aquestes eleccions, molt prop de la majoria absoluta, i es va quedar amb 50. Quan un polític convoca
eleccions anticipades per poder augmentar la seva majoria i té un resultat
pitjor que el que tenia, demostra que ha avaluat malament el sentir dels
votants. El bon home havia quedat enlluernat amb la manifestació de la diada
del 2012. La reacció que s’espera en un cas així és la dimissió del convocant
de les eleccions. Però el senyor Mas no va dimitir. Al meu parer, va ser un error
molt greu.
A partir d’aquell moment les coses han anat cada vegada pitjor per
Convergència. Ara tenen una trentena d’escons. L’Artur Mas, que mai havia sigut
independentista, tot d’una es va convertir, malgrat que, al sortir de la seva
reunió a la Moncloa amb en Mariano Rajoy del mes de setembre del 2012, deia que
havia deixat obertes totes les vies,
incloent-hi les d'eleccions anticipades. Totes excepte total ruptura amb
Espanya, perquè "això a Europa no s’entendria". Un parell de mesos després, teníem un Artur
Mas independentista.
Llegeixo a La Vanguardia digital, que sortirà demà en paper, que la direcció
del PDeCAT veu inviable la continuïtat de Mas com a líder del partit. Una
decisió que no es prendrà, diuen, de seguida, sinó que esperaran que el tribunal
inhabiliti al fins ara president del partit, per permetre-li una sortida
honorable.
Han trigat molt, els convergents, a donar-se compte que el senyor Mas ja fa
temps que no és un actiu pel partit. Han trigat tant que potser ara faran
tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada