dijous, de març 09, 2017
Prosperitat sense educació?
La Comissió Europea ha presentat l'Índex de Competitivitat Regional de
l'any 2016. La competitivitat regional és la capacitat d'una regió per oferir
un ambient atractiu i sostenible per a les empreses i els residents que viuen i
treballen en ella. En resum, és una foto de la prosperitat present i futura de
la regió.
Les regions espanyoles no surten molt bé parades. De les 215 regions que
componen la Unió Europea dels 15 (és a dir, els països del nostre entorn,
incloent a Grècia) la millor situada és la Comunitat de Madrid, que ocupa el
número 94, amb una competitivitat del 68%, seguida del País Basc, amb el número
127 i una competitivitat del 60%. Catalunya se situa en un molt discret lloc
157, amb una competitivitat del 49%, és a dir, està en el tram inferior de les
regions europees.
La mitjana de la competitivitat de les regions espanyoles és del 37%, a
comparar amb el 75% del Regne Unit, el 73% d'Alemanya, el 59% de França, el 36%
d'Itàlia i de Portugal. Per això és poc comprensible l'optimisme dels nostres
governants quan repeteixen dia i nit que Espanya és un gran país. És, comparat
amb altres països de la Unió, un país gran (en superfície) però és un país
petit quant a la seva capacitat de sostenir el seu Estat de benestar i el
nivell de vida dels seus habitants.
Un dels factors que es tenen en compte en el càlcul de l'Índex de
Competitivitat Regional és l'educació. El fet que un 37% de la nostra població
activa (els que treballen o volen fer-ho) tingui, com a màxim, una formació
bàsica (la primera etapa de la formació secundària), és una proporció impròpia
d'un país europeu: a Suïssa i a Finlàndia aquesta proporció és d'un 8%, a
Alemanya i a Àustria és d'un 10%, a França és d'un 11%, a Gran Bretanya i a
Holanda és d'un 12%. I no és un problema solament de la gent gran: a Espanya,
un 34 % de la població entre els 25 i els 34 anys també té, com a màxim, la
formació bàsica, segons podem veure en l'Enquesta de Població Activa de l'últim
trimestre de 2016.
Aquest diferencial en educació amb altres països del nostre entorn és una
conseqüència de la bogeria constructora de la primera dècada del segle XXI,
així com de l'aposta per un turisme barat, que encara segueix vigent, que van
induir i segueixen induint un abandó escolar anormalment elevat. Aquestes
persones amb poca formació es veuen i es veuran obligades a competir per uns
llocs de treball precaris i malament pagats, mentre la indústria espanyola té
problemes per trobar treballadors qualificats. La dècada prodigiosa d'Aznar
Lopez i Rodríguez Zapatero ha deixat un país notablement empobrit, una economia
poc competitiva, una societat més desigual i una enorme quantitat de joves que,
atrets pels alts salaris que es pagaven en la construcció, van abandonar els
estudis i ara tenen un futur molt compromès.
Sembla que, des de fa uns anys, les comunitats autònomes estan fent un
esforç per oferir la formació professional als joves de 15 a 20 anys. D'aquests
joves, els que cursen una formació dual, és a dir, alternant escola i treball
en una empresa, no arriben al 10 % (a la Vanguardia d’ahir es deia que a Catalunya
hi ha més de 8.000 alumnes fent FP dual, aproximadament un 6% dels estudiants
potencials) mentre que a Alemanya segueixen l'educació dual la meitat dels qui
acaben la secundària obligatòria. Estem encara lluny d'aconseguir aquestes
xifres. D'altra banda, ningú sembla conscient de la necessitat d'un reciclatge
massiu a aquells centenars de milers de joves entre 25 i 35 anys que es troben
atrapats en un món laboral de poca qualificació i baixa remuneració.
L'educació de la població no és una condició suficient per assegurar el
futur d'un país, però és una condició necessària. Sense educació no hi ha
competitivitat, i sense competitivitat no hi ha prosperitat. Reduir la
proporció de la població activa poc qualificada hauria de ser un dels objectius
nacionals més importants per construir un país millor.
Sí, ja sabem que, un cop independents, serem com Dinamarca. El problema és
que l’índex de competitivitat mitjà de les regions daneses és del 76%. Potser algú
hauria d’explicar com ens ho farem per posar-nos al seu nivell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada