Cadascú té les seves manies. Una de les meves és, quan arriba el dissabte,
obrir la Vanguardia per llegir, abans de res, l’article d’en Gregorio Morán. El
considero un escriptor intel·ligent, a qui val la pena llegir, encara que
moltes vegades no estigui d’acord amb el que diu.
El dissabte 22 de juliol, però, no hi havia a la Vanguardia l’article habitual del senyor Morán. Potser ha avançat les vacances, vaig pensar. Avui matí, el primer dissabte del mes de setembre, he fet el mateix, però tampoc hi havia cap article d’aquest autor. He mirat a internet, i m’he assabentat que la Vanguardia ha decidit acomiadar en Gregorio Morán. També he pogut llegir per internet l’article que havia preparat pel 22 de juliol, i que el diari no va voler publicar. Aquest article, com moltes vegades als articles de l’autor, diu algunes veritats com temples, però que a la direcció del diari no devien pas agradar massa.
Trobo que la Vanguardia s’ha equivocat al acomiadar en Gregorio Morán, després de gairebé trenta anys de col·laboració. Es clar que el diari pot acomiadar qui vulgui, només faltaria. Però també és molt clar que el lector pot deixar de llegir la Vanguardia quan es desfà de bons col·laboradors. I això és el que faré, quan acabi la subscripció que ja tinc pagada. Acabaré llegint només el Informacion, d'Alacant i El Progreso, de Lugo, i probablement estaré més ben informat que llegint la Vanguardia o altres diaris dels que en diuen “de tirada nacional”.
Acomiadar en Gregorio Morán i seguir publicant articles d'en Joaquin Luna no és el que jo considero que ha de fer un diari de prestigi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada