De "dinkies" a "sinkies"

Eurostat informa que avui 3 de cada 10 joves a Europa viuen o estan en risc de pobresa. Els resultats de l'enquesta de Càritas Europa, efectuada en 17 països europeus, confirmen la situació cada vegada més precària de la joventut europea i mostren l'aparició d'un nou fenomen que Càritas ha encunyat com "sinkies" (single income, no kids, és a dir, ingressos únics, sense fills). Aquest terme es refereix a les parelles joves sense fills que treballen alhora i que, amb els seus salaris combinats, tot just guanyen l'equivalent a un ingrés únic. A diferència dels “dinkies"(double income, no kids, és a dir, ingressos dobles, sense fills), un terme encunyat en la dècada de 1980 per descriure a les parelles que guanyen un doble ingrés i trien no tenir fills. Els "sinkies" són parelles que en realitat desitjarien tenir fills, però simplement no poden pagar-los.

El passat 15 de novembre, Jorge Nuño Mayer, secretari general de Càritas Europa, va afirmar que: "l'aparició d'sinkies és un senyal extremadament greu que els responsable polítics han de prendre molt seriosament. Aquesta serà la primera generació en dècades que corre el risc d'estar en pitjors condicions que els seus pares, el que portarà profundes conseqüències per a la cohesió social, els models socials i els sistemes de protecció social. Correm el risc d'una societat que s'enfonsa si no es prenen mesures ara". Afegeix que "les societats europees han abandonat el seu compromís amb la cohesió social i no tenen en compte de les generacions més joves".

Els líders de la Unió Europea (UE) van iniciar el passat 17 de novembre una cimera social a Göteborg, la primera en vint anys, que va tractar sobre ocupació just i creixement i en la qual les tres institucions europees i els Vint van proclamar el "Pilar Europeu de Drets Socials ". Per començar, cal dir que es va tractar d'una cimera "informal", el que en llenguatge planer vol dir que els que hi han anat, hi han anat per anar-hi, per fer que fan. Aquest "Pilar Europeu de Drets Socials" conté frases tan boniques com que "tothom té dret a una educació de qualitat", "igualtat d'oportunitats", "inclusió social" o "un salari just que permeti condicions de vida decents". Però es tracta d'un projecte a vint anys vista, i no hi ha ni un sol euro pressupostat per a tan nobles intencions. Sembla com si els nostres líders ens prenguessin per ximples.

Es tracta d'un brindis al sol que ens volen colar perquè pensem que volen alleujar la misèria, l'atur, la desigualtat, que ells mateixos han provocat amb les seves polítiques econòmiques durant la crisi.

Però ni tan sols ho han fet perquè els importa el futur dels seus conciutadans. És, segons han confessat, perquè els preocupa l'ascens dels populismes a Europa. Per dir-ho en altres paraules, ho han fet per posar fora de perill els seus propis culs, per impedir que partits situats fora del sistema puguin guanyar eleccions i allunyar-los de les poltrones que han vingut escalfant des de fa molts anys.

Que lluny queda aquella Unió Europea que va néixer sota la utopia de l'estat del benestar i que tant ens va il·lusionar fa temps.