Les granges de porcs

El diumenge passat, al programa d’en Jordi Évole sobre les granges de porcs (Stranger pigs, es titulava el programa), es van veure imatges dantesques de porcs mal formats, coixos, fins i tot morts, amb escenes de canibalisme, a una granja de Múrcia, de l’empresa El Pozo. Les imatges eren impactants.

Ràpidament, la indústria porcina espanyola va inserir als principals diaris una pàgina sencera explicant que la seva indústria dóna feina a 300.000 persones, que factura 15.000 milions, que exporta a 150 països, i que té els millors estàndards del món pel que fa a l’explotació de la seva indústria.

El Pozo es va apressar a dir que aquestes imatges no són d’una granja “normal”, sinó que “corresponen a una àrea de recuperació sanitària, és a dir, són animals que tenen algun tipus de malformació o naixement malaltia que han de ser vigilades per controlar la seva evolució i millora i, si no és possible, sacrifici sanitari”, i que, en cap cas, aquests animals entren a la seva producció de carn i embotits.

La senyora ministra d’Agricultura, Ramaderia, etc., va afirmar que a Espanya es compleixen totes les normes europees. I aquí pau i després glòria.

Ja hem comentat el llibre “La carn que mengem” del autor britànic Philip Lymbery, director de Compassion in World Farming, on s’expliquen els problemes mediambientals, de salut i de sofriment animal de les granges industrials de porcs, vedells, pollastres, etc. No hi tornarem, però el que diu és molt greu. I acusa els governs, tant el del seu país com el de la Unió Europea d’afavorir la creació de granges industrials, quan, només des del punt de vista del rendiment alimentari mundial, són una catàstrofe total (si els cultius que són comestibles per a les persones i que s'utilitzen per alimentar els animals fossin directament per a les persones, es podria alimentar 4.000 milions de persones més al món). Els governs subvencionen aquesta ramaderia industrial, però sense aconseguir l'objectiu que originàriament es perseguia: alimentar la humanitat.

I no parlem de l’explotació a que aquesta indústria sotmet al seu personal: contractes com a autònoms, sous baixos, cap dret social. I tot això sota la mirada complaent dels governs, inclòs el govern català.

Encara que El Pozo tingués raó dient que les imatges dels porcs que es veien al programa eren d’una àrea de recuperació sanitària, és molt sospitós que no deixés que el programa filmés el que passa a les seves granges “normals”. Segur que hi veuríem moltes coses que prefereixen que no se sàpiguen.

Seria hora que els governs es donessin compte de l’enorme cost i del gran sofriment animal i humà que representa tenir una carn barata (i de molt mala qualitat) als prestatges dels supermercats. Però no ho faran si la pressió pública no els hi obliga. El programa d’en Jordi Évole del diumenge passat és un pas en aquest sentit.

Aquesta és una imatge d'una explotació "model" de cria de porcs: hi podem veure que els animals passen una bona part de la seva existència engabiats i sense gairebé poder-se moure.