Puigdemont sí, Puigdemont no

L’altre dia parlàvem de la idea de investir com a President en Carles Puigdemont, sobre la base de canviar la llei al Parlament per poder-lo investir sense que estigui present a la Càmara. La nostra conclusió era que això no era convenient, ja que retardaria el procés de formació d’un govern a Catalunya i provocaria reaccions que podrien acabar empresonant encara més gent. Una proposta d’aquesta mena no era res més que tornar a repetir els errors que ja es vam cometre fa 5 o 6 mesos.

Ara ens surt el senyor Artur Mas dient que no val la pena intentar ara la investidura del senyor Puigdemont, amb els mateixos arguments que acabem de citar. Afegeix que, “si fem bé les coses, es decantaran al nostre favor. Però no serà els propers dies ni mesos, serà més tard. Això requerirà constància, paciència i molta intel·ligència política”

Que un xicot que va demostrar la seva falta d’intel·ligència política convocant eleccions anticipades per tenir majoria absoluta al Parlament i es va trobar que els diputats del seu partit van disminuir, digui ara que farà falta molta intel·ligència política és xocant.

Però tornem a què s’ha de fer els propers dies sobre la candidatura o no d’en Carles Puigdemont. Em sembla que la millor estratègia seria la d’esperar què diuen els jutges alemanys. Si permeten que se’l jutgi a Espanya per rebel·lió o sedició, val més que pensem en un altre candidat. Si l’extraditen només pel delicte de malversació de fons (serà difícil que a Espanya l’empresonin preventivament per això), o bé consideren que no hi ha hagut cap delicte, llavors serà clarament el candidat a presentar.

Diuen que la justícia alemanya es pronunciarà d’aquí a pocs dies. Potser faríem bé d’esperar una mica. Això sí, tenint el recanvi preparat.