El Partit Popular va presentar dos candidats a
presidir-lo: la senyora del vano i el senyor dels balcons i les banderes. Va
guanyar el darrer. La senyora del vano no va triomfar perquè li va faltar
arrencar-se per “soleares”.
El senyor que vol representar als espanyols dels
balcons i les banderes té un somriure enganxat a la cara, un somriure
artificial, de posa assajada una i mil vegades. En això no és gens diferent de
l’Albert Rivera, d’en Pedro Sánchez o d’en Pablo Iglesias, gent de discursos
sense fons on tot és forma. Té unes quantes idees fixes: quan governi crearà
oficialment Tabàrnia, tindrà mà dura amb els independentistes, defensarà la
família i tornarà a la llei de l’avortament dels anys 80 i baixarà els impostos.
Una mica massa retrògrad, tot això que proposa, per ser un xicot jove.
Quina llàstima que el que diuen que és el partit
polític més important d’Espanya (800.000 afiliats, diuen, tot i que només van
votar uns 60.000) no hagi pogut presentar algun candidat sòlid. Serà perquè
quan hi ha algú que destaca, el fan fora ràpidament perquè no faci ombra als
que només saben viure de la política.
Podrà governar algun dia aquest xicot? Vist el que
fa el seu homònim de Partit Socialista, agafant avions oficials per anar a
concerts, és possible que sí. Recordem que l’Alfonso Guerra va començar el seu
declivi quan va fer anar un avió oficial a recollir-lo a l’aeroport de Faro, a
l’Algarve portuguès, per estalviar-se els embotellaments que hi havia per tornar
a Espanya.
I és que tots són iguals. No tenen no ofici ni
benefici, però quan tenen poder, se’n aprofiten, sense donar-se compte de què
el personal, cada vegada més cremat, ja no accepta aquests abusos.
I queda l’altre tema del cap de setmana: la
retirada de la Marta Pascal. Una desgràcia. Ho deixarem per una altre ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada